L'any 1914 , la nova propietària Dolors Veguer de Feliu, encarregava un projecte de reforma al mateix arquitecte Emili Sala Cortés; s'afegí galeria i frontó orientat al sud. Ampliació de l'edifici fins la mitgera nord i porta d'entrada i barana de balcons.
La descripció tècnica ens diu : Vivenda unifamiliar aïllada amb paret mitgera al nord. Consta de planta soterrani, planta baixa i golfa. Obertures encerclades, llinda amb arc de frontó i encerclat rectangular. Coberta a dues vessants. Hi ha detalls modernistes a l'arrambadís ceràmic de la galeria d'entrada. Les pilastres que emmarquen el capcer estan adornades amb relleus vegetals. El balcó i el plafó ceràmic queden encerclats per una sanefa de relleus vegetals. Com element característic cal destacar un mural ceràmic al•legòric a la Verge de Montserrat, rodejat per dos pilastres que a la vegada emmarquen el balcó de la planta pis.
Identificava les clàssiques margarides de l’Emili Sala Cortes, i no podia evitar retratar el rètol que anuncia que la casa està per llogar.
El vent que baixa de l’altiplà de Castella, arrossega fins aquest racó de món, la misèria i tots els seus efectes.
Recordava una estrofa del Virolai :
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Per la intercessió de Maria, reiterava la meva pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada