L’ERA MONUMENTAL DE CAN ORIOL DE RUBI AL VALLÈS JUSSÀ. CATALUNYA

Ens arribàvem fins a la que fou majestuosa masia de Can Oriol, i que és coneix avui com CASA DE COLÒNIES CASAL SANT JOSEP ORIOL,i és propietat de l'Obra Benèfica de la Visitació de Nostra Senyora, d’ençà de 1949 en que moria sense descendència la darrera propietària, acabant-se així una de les nissagues més importants de Rubí.

La casa se era coneguda al segle XII , com "mas de Cases Besses" ; apareix al segle XIV com a pertanyent ja a la família Oriol, fins al segle XVIII, l’any 1775, en que es celebra un matrimoni entre els Oriol , i els Viver, de la masia de Can Viver de Torrebonica de Terrassa, que comportarà la preeminència del cognom dels segons.

L’any 1848 en Pau Viver i Oriol, feu construir aquesta era del tot excepcional, que venia possiblement a substituir-ne una de més petita; el fet ens permet copsar la important recol•lecció de cereals que es produïen en aquestes terres.

L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca.

La descripció que ens dona el diccionari català valència balear d’aquest mot ens diu : espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra.

L’era de Can Oriol, és un espai de forma quadrangular, que presenta un interessant enrajolat, i conserva cinc lloses amb sengles cinc inscripcions en llatí, situades quatre al centre de cada un dels costats i una altra al mig. Tenia una capacitat per a fer quatre batudes a l'hora (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'accedeix des d'un pas enllosat que surt de la masia de Ca n'Oriol i que presenta en una fita de pedra sorrenca la data següent: "Any 1850". L'era és dalt d'un petit collet per rebre el vent i es troba enrajolada i amb voreres, destacant les cinc làpides en llatí que Pau Viver i Oriol hi feu col•locar. La làpida central, la més gran, consisteix en un bloc de pedra de forma rectangular amb el camp epigràfic voltat per una greca. La inscripció diu: "ANNO MDCCCXLVIII / EN TIBI, QUAM MAGNIS, SUC / CESSOR, SUMPTIBUS EGIS / AUREA, SERVANDAM SEDU / LA CURA TENE TENE / PAULUS VIVER ET ORIOL" La seva traducció és: "Any 1848. Aquí tens, successor, l'era que vaig construir amb grans dispendis; pren-la i conserva-la amb diligent cura. Pau Viver i Oriol". Al centre de cada un dels costats hi ha una altra inscripció, a la que es troba al Nord es pot llegir el següent: "TUNDIT / INERS / FRUGES / AUGUSTO / MENSE / COLONUS", la traducció de la mateixa és : "El pagès mandrós bat la collita el mes d'agost". La làpida col•locada al Sud indica el següent: "ASPIRET / NOTUS / CAE TERIQUE / JACEANT / VENTI", amb la següent traducció: "Que bufi el migdia i s'ajeguin els altres vents". La làpida del cantó Est diu el següent: "TEMPORE / MESSIS TOTA / OTIA / CONTEMNE", això es, "Refusa tot repòs en temps de sega". La làpida occidental indica "SERE ET / TENE", o sigui, "Sembra i cull" (MARTÍNEZ FLORES, 1984). Les rajoles del terra estan disposades en sentit diagonal a l'eix de l'era tenint incisions digitals entre els angles en sentit Est - Oest.

Quan llegia la descripció tècnica, tenia clar que em caldria tornar per retratar tots i cadascun dels detalls que s’esmenten, de moment però disposo d’una única imatge.

Sant Josep Oriol, al que li dedicaven la Capella de la casa – a l’interior de la qual no podíem accedit en aquesta ocasió - tenia una relació de parentiu amb la família titular de la propietat.