Al segle XIV les visites pastorals deixen constància de la desatenció que pateix Sant Miquel, que al començament del segle XV estava desmantellada i sense servei.
L’any 1443 s’obre el portal actual i es guarneix amb un retaule de dos peces, un calze d’argent, dos canelobres de ferro i roba litúrgica.
El 1508 consta ‘preocupació per l’estat de la teulada’
El 1708 s’endega una millora que cinc anys desprès es concreta en : un retaule, llàntia, roba i altres complements, a més de la campana , que no llueix actualment a l’espadanya que corona la façana, perquè encara som España.
La capella va ser abandonada el 1931.
Quan la visitàvem el Marcel Morató Tort i l’Antonio Mora Vergés, advertíem que l’edifici ha estat objecte de rehabilitació, sobrealçant el sostre i reforçant-se l’estructura exterior, llueix esplèndida més enllà de l’anècdota de la manca de campana, perfectament comprensible en aquest país.
El rètol – que reprodueixo – explicita clarament ‘ ESPAI CEDIT PER LA FAMILIA GODÓ’ , sou pregats d’explicar-nos la vinculació d’aquesta família amb el Pla de Manlleu, i fins amb Aiguamúrcia, i quina implicació han tingut en l’arranjament de l’ermita de Sant Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada