Retratava per gentilesa de Mossèn Josep Escós Sarsanedas, Rector de la parroquià de Santa Maria de Navarcles, l’arca que havia guardat les relíquies de Sant Valentí.
Hi ha almenys dues versions que expliquen l’arribada de les relíquies, però no dieun res que ens permeti deduir perquè va ser Navarcles, i no Sant Fruitós – en quin terme hi ha el Monestir de Sant Benet – el que n’esdevindrà finalment custodi.
Feia set anys que a Navarcles no plovia i, a causa de la sequera del país, la gent passava fam i els animals també.
Un monjo del monestir de Sant Benet, de nom Montpeità, va dir que aniria a buscar, món enllà, un sant que fes ploure.
Caminà i caminà travessant valls i muntanyes fins a arribar a Tolosa (al Llenguadoc), on hi havia molts cossos de sants.
Montpeità va esperar que ningú no el veiés per endur-se les reliquies de sant Valentí. Però els guardians de les famoses relíquies van agafar el monjo i el van posar a la presó.
De nit, mentre resava, se li van obrir els grillons i la porta de la presó. Va continuar el viatge de tornada, però els guardians de Tolosa el perseguien.
En aquest viatge de tornada, Montpeià va travessar un riu a peu, eixut. Quan els perseguidors van arribar-hi, les aigües del riu es van ajuntar i el van deixar en pau.
Quan el monjo va arribar al molí d'Olzinelles, que és al peu del Pont de Cabrianes, va deixar el cos del sant i va anar a avisar els monjos de Sant Benet perquè fessin una processó per rebre les relíquies. Es va fer així i les van portar al monestir.
El primer prodigi obrat per sant Valentí va ser un pluja dolça que va fer content a tothom.
Fins aquí, segons la versió de Fortià Solà i Moreta
Des d'aquest moment, la gent va considerar sant Valentí com a àngel protector del Bages.
Un altra font d'informació, Joan Amades, comenta el següent:
En arribar al molí del Pont de Cabrianes, el monjo s'hi va parar. Va saber que la molinera anava de part i estava a punt de morir. Va agafar aigua del riu, la va posar damunt les relíquies i l'aigua es va convertir en un vidre transparent i cristal-lí. Montpeità va ensenyar el vidre a la molinera que, al moment, va reaccionar i tot va anar bé.
Arran d'aquesta llegenda es van desenvolupar tot un seguit de costums i supersticions; com per exemple que les mares de la comarca del bages invoquen sant Valentí perquè faci parlar clar i de pressa als seus fills. Per això, quan algú és molt xerraire, tothom diu que la seva mare ho havia demanat a Sant Valentí. O que les fadrines i vídues de Manresa anaven al monestir de Sant Benet, on hi havia les relíquies, a resar perquè els trobés un marit.
Del topònim Montpeità no en trobava cap explicació, etimològicament deriva del mot llatí pacta, ‘pactes’.
I trobem al diccionari cadella valència balear ; PEITA f.
|| 1. Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial per raó dels béns seents que es posseïen
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada