El programa de festes es perllonga durant dos dies, ens el que la Infanta assistí a una funció de gala a l’ institut obrer, una altra funció a la catedral, una recepció al Palau Episcopal, i feu visites a; l'asil, el convent de les monges de l'ensenyança, i al noviciat de la Sagrada Família.
En la memòria dels urgellencs foren aquelles unes festes sonades.
Als anys 20-30 hi ha constància que l’edifici va passar a ser un Music-Hall, el propietari registral a partir de 1921 era Pedro Solé Graells.
En els dies foscos de la - mal dita - guerra civil va ser incautat i destinat a caserna de la FAI , qui hi va instal•lar calabossos al soterrani.
Als anys 50 del segle l’edifici va ser la seu de l’empresa d’autocars ALSINA-GRAELLS. Hom pensa que d’aquí sorgeix la denominació TORRE ALSINA.
L’any 1990 va ser adquirit pel Consell Comarcal.
L’any 1991 l'arquitecte Pere Serra Amengual va adequar l'edifici - en el que encara es varen trobar algunes portes amb el nombre de la habitació - per allotjar-hi les oficines del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, conservant el pati com a eix vertebrador i deixant a la vista l'entramat de fusta de sota la coberta, que s’incorporava a l’edifici als anys 30.
L’any 2009 el Consell va pensar en fer una ampliació a l’edifici annex on abans havia estat el pati de l’antiga Torre Alsina. Els arquitectes Néstor Sulkin i Walter Marchissio van ser escollits per dur a terme l’ampliació què s’està fent per fases. El nou edifici està totalment cobert.
La descripció tècnica ens diu : edifici de dos pisos i golfes, de planta rectangular, i organitzat al voltant d'un pati. La coberta, de pissarra, és a tres vessants, amb una claraboia a la part central i llucanes per il•luminar les golfes. S'alternen llucanes amb un frontó triangular i volutes laterals amb d'altres sense volutes i de mida més petita. A la cornisa de la coberta hi ha els pinacles que coronen les pilastres que organitzen la distribució de la façana en cossos diferenciats. A la part central de la façana hi trobem una estructura formada per quatre pilars i un entaulament per la qual s'accedeix a l'interior. A ambdós costats hi ha sengles finestres d'arc de mig punt envoltades per un parament en forma de carreus encoixinats . Al primer pis hi ha un balcó central amb barana de balustres i als dos costats un altre balcó amb barana de forja. Als extrems hi torna a haver balcons amb balustres. La cantonada de l'edifici s'articula per un cos semicilíndric, amb una finestra a la planta baixa i un balcó de forja al primer pis, amb coberta tronco piramidal. La façana del passatge de l'Alsina és més estreta i s'organitza mitjançant dues grans obertures rectangulars amb una porta d'arc de mig punt al centre. El parament és també de carreus encoixinats. El primer pis es divideix en tres cossos emmarcats per pilastres. Al centre hi ha dues finestres i als extrems dos balcons amb balustrada. Tres llucanes il•luminen el darrer pis, al centre n'hi ha una de petita, mentre que als costats són més grosses La façana oriental dóna a un espai enjardinat que forma part de l'immoble.
Es compleixen ara el Centenari d’aquesta casa , i els primers 25 anys d’existència del Consell Comarcal de l’Alt Urgell al que desitgem llarga vida; en ocasió de documentar aquesta breu crònica, advertia la importància o rellevància d’aquest edifici, que es manifesta encara en el seu gran vestíbul.
Contemplant el seu interior és fàcil imaginar-se en aquells temps, a una donzella baixant d'una carrossa tirada per cavalls per anar al ball d'aquella nit...
Tot d’una, un silenci, tothom queda bocabadat en veure baixar per les escalinates a l'amfitriona resplendent i bonica com una flor de neu acabada d'obrir.
Rosa Ventura Cutrina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada