La descripció tècnica deia i diu – fins que l’actualitzin - : Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt.
L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals.
A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes.
El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.
Pel que fa a la seva ‘possible història’ trobava : Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó.
Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní.
A partir del segle XVII es realitzaren força reformes.
El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada.
Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.
Ricard Maria Carles i Gordó , Cardenal- Arquebisbe de Barcelona , celebrava prop de l’edifici en recordança – vergonyant - dels nou-cents anys de la consagració de l'església vella de Sant Sadurní.
Desprès de la celebració litúrgica es va fer un refrigeri, i es va dir que la Santa Església Catòlica Apostòlica i Romana, miraria d’arribar a un acord amb el propietari actual per arranjar-la; han passar d’allò una llarga dotzena d’anys. No únicament l’ínfer està empedrat de bones intencions, oi ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada