Rebia una fotografia – esplèndida, com totes les seves - del Tomàs Irigaray Lopez, s’hi veu l’indret aturonat ( 657 metres d’alçada ) , a l'esquerra de la Ribera Salada , on hi ha el poble de Castellar de la Ribera , el formen l'església parroquial de Sant Pere (d'origen romànic), la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, prop de les restes de l'antic castell de Castellar; els castlans n’esdevingueren la família senyorial predominant d'aquesta contrada, primer sota els comtes d'Urgell i després sota els Cardona.
Des del segle IX els comtes d'Urgell anaren repartint aquestes terres i la canònica de Solsona hi obtingué algun mas, però la jurisdicció civil fou dels castlans: a la fi del segle XII i al segle XIII n'eren senyors els Galceran de Santa Fe, però la nissaga que perdurà més aquí i a Ceuró fou la dels Josa, i vers el segle XVI la dels Josa i Peguera.
El 1828 hi continuaven els descendents d'aquesta família i hi tenia també certs drets l'ajuntament de Solsona; els béns que corresponien a l'Església de Solsona foren cedits pel bisbe , José de Mezquía y Díaz Arrizala (1746-1772) - en aquest període es van portar les abundoses aigües de les fonts de Lladurs a la ciutat de Solsona i es va construir el famós Pont de la Frau - , a les religioses de la companyia de Maria o Mares de Lestonnac, que s'establiren a la ciutat el 1758.
Enyorem aquests dies solejats i lluminosos que fan possible que maduri el blat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada