No ens explica gaires coses l’enciclopèdia de
‘Barcelona’, de Sant Llorenç Savall ; ens diu que està a 466 metres d’altitud, situada a la dreta del Ripoll, en l’interfluvi d’aquest riu amb el torrent del Burc; que es formava al llarg de l’antic camí de Castellar a Granera (carrers de Barcelona, Nou i de Sant Feliu) i de l’antiga parròquia de Sant Llorenç, on fou construïda la nova església parroquial de Sant Llorenç, situada a la plaça Major, que l’any 1867 es construí el pont sobre el Ripoll que enllaçà la població amb la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès, quan aquesta fou construïda deu anys més tard, i que l’estructura dels carrers estrets i del nucli urbà és condicionada per la morfologia del territori. Del cementiri, de la seva capella neoromànica, i de l’advocació a ques taà dedicada ni un mot.
A la pàgina web de l’Ajuntament tampoc trobava res.
Ah!, el cementiri estava tancat, i enlloc veia cap indicació dels horaris en que es possible accedir-hi.
De l’advocació en donaven resposta de
l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera: Capella dedicada al Sant Crist, anteriorment - abans de l’ampliació del cementiri municipal - conformava també el límit exteriors del fossar. Al febrer de 1970 encara estava en el seu lloc ‘original’.
De la història d’aquest fossar ens agradarà rebre’n informació a l’emai coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada