La descripció tècnica, força escadussera, no fa – tampoc - justícia a la casa que qualifica com ‘un dels edificis principals del poble’. Dissortadament dins del nucli urbà és únic en la seva categoria.
Ampli edifici de planta irregular que aprofita el gran desnivell del terreny per a modular diferents cossos, tots units a l'entorn d'un jardí central. Hi ha tres cossos principals disposats en línia, els dos dels extrems tenen teulada de doble vessant mentre que el del mig té un terrat.
En un dels extrems s'alça una torre rodona amb merlets. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc excepte les obertures que estan resseguides per una motllura pintada d'altre color.
Hi ha una profusió d'elements decoratius emprats: mosaics a les finestres, portes i voladissos; arrebossat blanc que contrasta amb el color vermellós de les teules i rajoles; vitralls...
L’escut dels Abadals - en colors - llueix a la porta del carrer de l’església.
Trobava a faltar alguna referència històrica d’aquest llinatge català, amb connotacions evidents amb l’església catòlica, i les seves propietats : (Balari Oríg. 114). Que pertany a l'abat;. In camps abadals et in camps monegals, ...
Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercataunya@gmail.com
Torre Abadal, Avinyó, no es fa justícia amb ella,els mosaics cauen a trossos,ningú no conserva res,l'escut de la família Abadal a la porta l'han tret,les parets ja noten el pas dels dies...
ResponElimina