Tenia accés a l’excel•lent treball ‘Campanes, campanars i campaners de Callús’ , del Grup Callussenc de Recerca, que es publicava a la Revista Dovella, editada pel Centre d'Estudis del Bages , en el número primavera - estiu 2011, on trobava informació d’un fet luctuós que succeïa a Santa Maria de Viladelleva , el dia 14 de juny de 1915, a dos quarts de cinc de la tarda, quan Maria Peramiquel Vendrell, de cal Torrenter, masoveria adossada al Mas Viladelleva, durant una forta tempesta estava tocant a “bon temps”, l’hi va caure un llamp, la descàrrega elèctrica li va ser mortal perquè, en lloc d’una corda, hi havia un filferro lligat al batall, mitjançant el qual tocava la campana des de la porta de la capella. Només tenia vint-i-dos anys.
La masoveria presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La família viuria a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de Can Torrenter per anar a viure a Santpedor.
S'instal•laren nous masovers que viurien aquí fins l’any 1964, en que es produiria el darrer ‘relleu’ fins l’any 1971, data en la que s’inicia l’abandonament que constatava en la meva visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada