Damunt de cada pilar hi ha sengles arcons, que donen esveltesa al pont al mateix temps que actuen com a arcs de descàrrega i n'alleugereixen el pes. En els pilars centrals hi ha adossats tallamars.
La calçada del pont és de doble pendent, poc pronunciat, amb una inclinació pràcticament igual a les dues bandes. Els arcs són de mig punt rebaixats, tret del segon del costat de ponent, que és apuntat.
Les notícies històriques que ens han arribat del pont són molt escasses, curiosament rep el nom del proper mas Bruguer, del que tenim dades fefaents a partir de l’any 1721, ja que malgrat semblar més antic , no el trobem en el fogatge del terme al segle XVI.
Se sap que es va començar el 1348 i que, al cap de poc temps l'obra es va haver d'aturar degut a la pesta que assolà la Plana de Vic l'estiu d'aquell mateix any. La construcció del pont no es va reemprendre fins molts anys més tard i, finalment, es va inaugurar el 1434.
L’any 1819, se'n repararen les baranes.
El pont d'en Bruguer va ser declarat monument històric artístic per Decret del 8 de novembre de 1983.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada