CAPELLA DE SANT LLORENÇ DE RATERA. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, davant la refeta esglesiola de Ratera, dedicada a sant Llorenç , que apareix datada al segle XVIII ,i presenta una estructura ‘trentina’, i que segons llegim durant un període de temps, fou abandonada , i restà gairebé inactiva, que està avui feliçment restaurada, gràcies a la ‘santa obstinació’ del Josep Anguera i Salvado , que va engrescar en aquesta tasca a altres veïns del poble – ara barri - , i de l’ajuntament dels Plans de Sió, que mereix per això el tractament de ‘Magnífic’.

La Segarra és per mèrits propis la ‘paella’ de Catalunya, això explicaria potser la ubicació d’una esglesiola al costat de la carretera de la Ribera, a prop de la rotonda de la carretera de Tàrrega Guissona, dins el que fou terme de Concabella – ara Plans de Sió – on es venera la imatge de sant Vicenç, que a l’igual que sant Llorenç fou diaca , i patirem ambdós el suplici de ser cremats a la foguera.

Sant Llorenç és patró de la ciutat d'Osca, on es creu que van néixer i a Roma on va morir. És el patró dels bibliotecaris, cuiners i miners.

És l'advocat del foc i dels oficis que treballen amb el foc com els forners, terrissers o vidriers, per tal de demanar-li protecció davant els incendis. També se l'invoca per tal de demanar protecció contra els incendis als boscos, habituals en l'època de la seva festivitat.

Sant Vicenç descendia d'una família consular d'Osca, i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir Sant Llorenç.

El Prefecte Dacià , va manar aplicar-li el suprem turment, col•locar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res però va trencar la fortalesa del màrtir que recordant el seu paisà Sant Llorenç, pati el turment sense queixar-se i bromejant entre les flames.

Sant Vicent és patró de Portugal, de la ciutat de València (Espanya) i de la ciutat de Vicenza (Itàlia).

L’església estava tancada, i sota un sol abrusador Ratera semblava un desert.

El Josep Anguera Salvadó ens feia arrbiar una imatge de l’interior d’aquesta Capella, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixem un enllaç als seus Goigs.