dimarts, 15 d’abril del 2014

MAREDEDÉU DE VILARDIDA, MAL DITA SANTA MARIA . MONTFERRI . EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’església de Santa Maria de Vilardida, envoltada pel fum d’una calçotada que es preparava a l’espai que dona a la paret interior.


Demanava als ‘fogoners’ – en llengua catalana – si tenien les claus i/o sabien qui les podia tenir, i encara espero la resposta.

L’església es troba situada a un extrem del nucli, que no queda massa clar si depèn de Vila-rodona, i/o de Montferri, és un edifici de planta rectangular, amb absis semi hexagonal, d'una sola nau de 3 trams i amb senzills contraforts exteriors.

Patrimoni Gencat, la situa Vila.rodona

Altres fonts  - que ens mereixem credibilitat - al terme de Montferri 
La coberta és de teula, a dues vessants, i forma un petit ràfec sobresortint a les façanes laterals. A la façana principal s'obre, centrada, la porta d'accés rectangular, damunt la qual hi ha una petita obertura circular. Corona la façana un senzill campanar d’espadanya.

Llegia que el material de la construcció és la pedra, i que la façana principal es troba arrebossada i pintada de blanc.

apareix Santa Maria de Vilardida a la llista de parròquies, com sufragània de Sant Bartomeu de Montferri ; http://www.arquebisbattarragona.cat/parroquies/index.php?arxiu=cerca_parroquies

Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d defensa quan a l’origen del topònim que s’origina per la contracció de Vila i ardida, en sentit aquesta ultima de ‘forta’, ‘ ben defensada’ . Manifestament avui aquesta interpretació , no es correspon amb la tristíssima realitat d’aquest nucli, i d’una bona part de la Catalunya ‘interior’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Felip V - el maleït -   establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem, com s'acordava al Concili d'Efes, que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Aprofitàvem per demanar a l’altíssim, per intercessió de la Marededéu , que en aquesta hora difícil, tota la Cort Celestial, faci costat a Catalunya.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada