No teníem temps el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, d’arribar-nos en la nostra darrera estada a la conca de Barberà a Sant Miquel de Montclar al terme de Pontils , sortosament ho havia fet l’autor del bloc ‘ de punta a punta', pel que fa a la vista de l’edifici, del que ens dius la descripció tècnica ; petita església romànica, segurament la mateixa que posseïa el castell, d’una sola nau amb coberta de volta de creueria, absis semicircular a llevant i campanar de cadireta als peus de la nau. Es troba situada enmig de la carena del Montclar.
Ha sofert diverses modificacions, i darrerament ha estat restaurada.
De l’ermita s’expliquen moltes històries i llegendes. Una d’elles diu que: tocant a l’altar hi havia una famosa llàntia en la qual mentre es deia la missa major hi ficaven l’oli. El que cremava durant la missa tenia la virtut de curar la sordesa a la primera untada.
També es conta que sota l’esglesiola, per la banda de Pontils, hi ha un petit solc en l’espadat anomenat la Relliscada de Sant Miquel. Hom diu que és un senyal de la ferradura del cavall que duia el sant, el qual s’estava a la capella del castell de Queralt i, com veié que aquí hi havia uns cristians que estaven essent atacats pels infidels, va fer un salt, per damunt de la vall del Gaià, i anà a petar de potes contra el cingle del Montclar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada