La història d’aquesta colònia comença l’any 1863, quan es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís.
En el segon enclavament hi havia el mas i el Santuari la Mare de Déu de Borgonyà, l’any 1895 les terres són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials.
El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral, que va ser beneïda pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter.
El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deia que l’autor del Santuari de la Mare de Déu de Borgonyà, fou l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932), en el període 1896/98.
La descripció tècnica a ens diu ; La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any "1706" amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il•luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral.
A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà.
Us deixem un exemplar dels Goigs per gentilesa de http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/11/goigs-la-mare-de-deu-de-borgonya-cicle.html
Els escocesos de J & P Coats Ltd, com també el suís , Edmund Bebié Wild, van tenir més respecte per la confessió religiosa dels seus treballadors, de la que era habitual al REINO DE ESPAÑA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada