dilluns, 27 de juliol del 2015

ESGLÉSIA D'AGULLANA, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré , davant  l’església d’Agullana, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita SANTA per l influència nefanda de l'Església herètica, que no accepta el Concili d'Efes que  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos),  Llegia que l'autor de la imatge havia estat l'escultor a Manuel Martí i Cabré, ( Barcelona (1901-1951)



La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau, fals creuer i absis semicircular. Està construïda amb carreus de granit molt ben escairats però de dimensions diferents. A l'interior hi ha un cor dels segles XVI-XVII. La portalada s'obre a la façana meridional. Aquesta presenta un guardapols exterior i sis arcs en gradació, el primer dels quals està decorat amb un seguit de motllures acanalades. El timpà fou substituït per una finestra. Als brancals de la porta s'hi ubiquen dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració floral. Aquesta és marcadament simple i esquemàtica: tres fulles separades per boles a mena de fruits, amb la divisió horitzontal d'una incisió profunda. Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra. A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra. El campanar és de cadireta i s'aixeca sobre la façana occidental. És de dos pisos, amb tres i dos obertures: tres arcs de mig punt a la part inferior i dues arcades de quart de cercle en la superior. La volta de la nau és apuntada.


Advertia un rellotge de sol al campanar, i el comunidor situat a l’altre costat del temple.


Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) havia retratat, Absis de l'Església parroquial  d'Agullana i cases dels voltants

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/34567/rec/8

Ens queda molta Catalunya per ‘visionar’, a nivell de comarques però, resten pendents NOMÉS, la Ribagorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.

Em comentava un seguidor del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ que amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, deixàvem un xic de banda els edificis ‘religiosos’. Uns i altres – en la mesura que sigui possible – tindran cabuda al : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Mentrestant ho publiquem també a :
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://www.bergactual.com/2015/06/21/edifici-de-lajuntament-i-escoles-dolvan

Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels empordanesos , Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada