Llegia a la pàgina web de l’Ajuntament, que fou construït l’any 1898 per l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) en un estil que es qualifica com ‘modernista rural’ , de planta en creu grega amb ales en forma de T. La seva existència es deu a una disposició testamentària de l’il•lustre patrici Toribi Duran Garrigoles (Castelló d'Empúries,l’Empordà sobirà , 1814–Barcelona, 1888) , fill de Castelló Empúries. Els hereus, acomplint les instruccions rebudes, un cop construït l’edifici l’entregaren, degudament equipat, a una junta que l’havia de regir, segons el reglament establert. La fundació fou declarada de beneficència particular i estava al servei de malalts i vells fins l’any 1936, gràcies a les rendes del capital que el mateix fundador diposità en valors de l’Estat per al seu manteniment, 450.000 pessetes nominals.
L’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou l’inici de la davallada de la fundació.
la capella, de la que no trobava enlloc l’advocació que tenia, fou utilitzada com a caserna militar i també com seu de la CNT; ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).
Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :
Exterior 13-VII-1969
Interior 19-V-1974
De la Capella de la Sagrada Família, de l’ Asil de les Germanes Josefines de la Caritat, a Castelló d'Empúries, Alt Empordà
L’edifici es va habilitar com a centre de refugiats, més tard com a hospital de sang i finalment des de 1939 a 1947 com a caserna d’artilleria, on estaven allotjats prop d’un miler de soldats.
L’any 1947 l’edifici estava en un estat lamentable, sense cap comunitat religiosa que en tingués cura; amb col•lectes populars s’aixecà novament, i una comunitat de religioses se’n feu càrrec fins l’any 1969. L’encariment de la vida, la fallida de vocacions i altres motius portà la junta a plantejar la conveniència de tancar-lo definitivament, encara però, va funcionar de la forma que es podia fins el 1979, any en què deixà de funcionar definitivament.
Des de feia temps es volia recuperar l’edifici pel seu relatiu valor arquitectònic i per la necessitat de places assistencials que tenia el municipi i la comarca.
L’any 1999 Ajuntament actualitzà els estatuts de la fundació Hospital Toribi Duran i s’hi incorpora com a membre de ple dret amb les vicepresidències 1a i 3a, tot conservant el Bisbe la presidència.
L’Ajuntament de Castelló d’Empúries signà també un conveni amb la fundació per tirar endavant les obres de rehabilitació.
Un cop rehabilitat l’edifici l’Ajuntament gestionà aquest equipament mitjançant la fundació privada Hospital de Santa Llúcia, del qual es van actualitzat els estatuts. Aquesta fundació data de l’any 1252 i el 1862 passà a anomenar-se Hospital particular, passant el patronat a l’Ajuntament de Castelló.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada