La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l'església és d'origen romànic, de planta rectangular i coberta de teula àrab a dues vessants, i que ha estat poc modificada. A l'interior s'estructura en una sola nau coberta amb una volta apuntada, reforçada per un gran arc toral que precedeix l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Està construïda amb carreus escairats. Mostra algunes capelles obertes al gruix del mur de factura posterior. Destaca la senzillesa de la seva decoració. La façana principal presenta, sobre la portalada amb arquivoltes en gradació i una finestra similar, una cornisa de pedra motllurada que descansa sobre cartel•les de pedra. La cornisa de pedra segueix a mitja alçada al llarg de les façanes laterals, degut a una ampliació en alçada posterior. L'absis presenta, a la part superior, arcuacions llombardes i un fris en serra sota la cornisa motllurada.
La torre-campanar, de construcció posterior, s'alça sobre la façana principal i és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants, té accés des de l’exterior de l’església.
Es conserva una pica beneitera de pedra grisa, composta per una semiesfera buidada i un peu, la base del qual sembla un capitell. El fust té dues motllures amb tor i cos acanalat. Al vas hi ha una ornamentació incisa molt primària, que recorda motius de pètals i fulles. Fa 103 centímetres d'alçada i 41 centímetres de diàmetre.
La porta presenta el forrellat de ferro forjat de 71 x 26 centímetres. La part més llarga acaba en un cap de serp. Les tres argolles són llises excepte la central, que té un dibuix incís de ratlles i ones. L'element que tanca dins el pany és d'una altra peça reforçada. Picaporta de forja de 16 cm de diàmetre. Consta d'una anella amb tres boles ovalades que als extrems tenen una motllura de mitja canya. Una de les boles està subjecta a la porta per una altra anella parellera a la del forrellat, que té una ornamentació de quatre ratlles incises. Al voltant un cercle amb forats trepats i vorejat amb semicercles.
L'església es troba esmentada en documents del segle XII (1182).
L’any 1364 va ser venuda per la reina Elionor a Ponç de Canadal, abat de Banyoles.
L'any 1795 va ser saquejada pels francesos, que ens estimen almenys TANT , si no mes que els nostres veïns del REINO DE ESPAÑA.
Al seu interior es conserva una interessant creu processional.
Li sabia greu a la Rosa Clavaguera Almar, no poder-nos ensenyar la seva ‘església’.
D'esquerra a dreta, Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), Rosa Clavaguera Almar i Antonio Mora Vergés ( l'Argentera, el Cam jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951)
Advertia que l’edifici de la rectoria – que no trobava inclòs a la llista de ‘ patrimoni històric’, i del que no hi ha cap descripció tècnica, malgrat el seu interès evident – està en venda.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com
La retratava el
Josep Salvany Blanch, l’any 1912
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/302/rec/20
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada