Projecte de l' arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), començant les obres a l 'octubre de 1912 i finalitzant-les el desembre de 1913, si bé la inauguració oficial no es va produir fins el juliol de 1914.
La nova seu del Real Club Marítimo d' estil modernista havia estat construït amb les aportacions dels socis si bé el terreny era propietat de la Junta d' Obres del Port que cobrava anualment per aquest concepte un petit cànon. El nou edifici de proporcions desconegudes a l 'època en els ambients nàutics i marítims estava coronat per una emblemàtica i magnífica cúpula amb una alta torre circular amb mirador que ressaltava notablement sobre totes les construccions del Port i que junt amb les torres metàl·liques de Sant Sebastià i Jaume I van ésser durant molts anys una imatge característica que comentaven tots els visitants del Port de Barcelona.
L' edifici social del Marítim disposava aleshores de grans salons i galeries per les festes i reunions, sala de juntes, billars, biblioteca, gimnàs, bar-restaurant i un "Hall" enorme. Les instal•lacions esportives eren l' admiració de tothom ja que tenia un ampli hangar per embarcacions, vestidors, dutxes i altres serveis. En aquell moment el Marítim comptava amb tres seccions esportives que després han estat tradicionals: rem, vela i motonàutica, però a més s’hi donaven classes de gimnàstica, d' esgrima i boxa.
En aquest període el Port de Barcelona i els barcelonins van ésser testimonis d' una gran activitat esportiva, les tensions amb el Real Club Náutico van oblidar-se, donant pas a una lleial competència ja que el Marítim tenia rem, vela i motonàutica; el Club Náutico vela i motonàutica, i el Club de Mar rem i vela.
Durant el llarg període comprès entre els anys 1914 i 1939 el Marítim va patir totes les repercussions socials de l 'època amb reiterades picabaralles i enfrontaments entre els socis per motius polítics i socials.
Aquesta situació al Club, era un fidel reflex de l 'enfrontament social que vivia la societat d’aleshores. Recordem que l' any 1914 va començar la guerra europea (la lª Guerra Mundial) i que a Catalunya el mateix any va ésser escollit en Prat de la Riba com a President de la Mancomunitat de Catalunya i es va produir una important lluita per la recuperació del català i del catalanisme, així com una notable agitació social fruit de la crisi econòmica i social (avalots, vagues, atemptats, etc.) liderada pels sindicats i grups d' orientació anarcosindicalista.
La conflictivitat social laboral i política dels primers anys de la dècada dels 20 va desembocar en un cop d' estat i la proclamació de la dictadura d' en Primo de Rivera (1923-1930) que va dissoldre la Mancomunitat i silencià tant el moviment catalanista com l' obrer. També cal recordar en aquest període l' impacte que va tenir a Barcelona l' Exposició Internacional de l' any 29 i l' aparició de les primeres emissores de ràdio. La primera a tot estat fou Ràdio Barcelona creada l' any 1924.
L' any 31 es va proclamar la 2ª República i amb aquesta es va produir de vell nou el ressorgiment del catalanisme. En aquest període el Marítim va prescindir del prefix de Real, passant a ésser la denominació del Club, Club Marítimo de Barcelona. Posteriorment el començament de la guerra civil a l' any 36, la constitució del "Comitè de Control e Intervenció Obrera" que va regir el Club els primers anys de la guerra, l' intent d' incautació del Club per part de les “Juventudes Libertarias”, el trasllat de gran part del material esportiu del Club a una finca del Vallès per protegir-lo de la guerra i finalment la caiguda de Barcelona i el final de la guerra, van marcar la vida del Marítim durant aquells anys.
Les creixents necessitats portuàries, després d' infinitat de gestions i negociacions que van durar des de l'any 54 al 57 van obligar a traslladar la seu del Club que l’any 54 va restituir el prefix de Real al nom de l' entitat que va passar a dir-se "Real Club Marítimo de Barcelona".
L' acord assolit entre el Marítim i la Junta d' Obres comportava, construir un nou club al Moll d'Espanya a càrrec de la Junta d' Obres que posteriorment arrendaria al Marítim per un cànon anyal de 56.712 pessetes i així mateix indemnitzar el Marítim per la pèrdua de la seva emblemàtica seu social amb 196.213 pessetes ja que l' edifici havia estat pagat pels socis. Per finançar part de les noves instal•lacions i el trasllat, el Marítim va introduir la quota d' edifici de 1000 pessetes a tots els socis i de 2000 pessetes més drets d' entrada pels nous socis. Així mateix va proposar la subscripció d' un préstec voluntari pels socis i va rebre la quantitat de 50.000 pessetes com a donatiu a fons perdut del expresident Artur Sedó i Guixard (Barcelona, 1881- 1965) enginyer i industrial tèxtil establert a Esparreguera a les «Manufacturas Sedó», conegudes com la Colònia Sedó.
El 23 de maig de 1959 es va procedir a la inauguració oficial del nou edifici social i poc després es va procedir a l' enderrocament de l' edifici antic, el més emblemàtic que ha tingut el Club del què només se’n salvaren les palmeres que encara donen ombra al Club actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada