SANT ESTEVE DE SABRUGUERA DITA AVUI SANT LLOP DE VIABREA. RIELLS I VIABREA. LA SELVA. GIRONA.

Llegia que durant l’Edat Mitjana, la població es concentrava al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Sabruguera ( topònim que fa referència a l’abundor de bruc; al matollar d’aquesta planta arbustiva se’l coneix entre altres noms com bruguera ) posteriorment se la coneixerà com a Sant Llop de Viabrea , denominació que ha arribat fins als nostres dies, i la primera notícia documental data de l’any 941.

Es tracta d’una antiga parròquia rural documentada de 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir Sant Salvador de Breda.

Al segle XIV formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n’Orri.

Degut a l’escàs poblament va passar a ser sufragània de Riells entre els segles XVI i XVIII.

L’any 1508 es va afegir a l’altar de Sant Esteve un segon altar, aquest dedicat a Sant Llop, i en pocs anys va passar a ser-ne el titular.

L’any 1957 passa a pertanyer al Bisbat de Girona.

L’ermita tenia un important retaule del segle XVII dedicat a sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià que va ser destruït en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’any 1936.

L’última restauració va ser realitzada l’any 1982.

Sant Llop va tenir ermitans fins als anys 30 del segle XX.

L’any 1984, l’ajuntament va aprovar habilitar l’ermita com a residència per a un seminarista, Josep Badia, però va ser-hi poc temps.

L’església de Sant Llop de Viabrea es troba situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d’altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.

Es tracta d’una edifici d’orígen romànic, la façana està orientada a ponent precedida per un pati tancat al que s’hi accedeix per unes escales.

La façana principal té un portal d’entrada refet el 1606. A sobre hi ha una capelleta i, més amunt, un ull de bou. el conjunt està coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls d’arc de mig punt.

La construcció és d’una nau rectangular, lleugerament romboïdal, que podria datar dels segles X o XI, capçada per la part de llevant per un absis semicircular, molt irregular, que s’obre per mitjà d’un simple plec, exterior i interior.

Té una finestra d’una sola esqueixada, rectangular a l’interior, formada per quatre carreus i espitllerada a l’exterior. Al mur de migdia hi ha dues finestres cronològicament posteriors a l’edifici primitiu. Al mur de tramuntana té quatre cossos adossats que, des del exterior, semblen una nau lateral afegida.

A l’interior trobem la nau coberta amb volta de canó de rajols probablement del segle XVII.

Al costat de l’església però a un nivell més baix, trobem el cementiri municipal de l’any 1982.

En la nostra visita a aquest indret isolat, església i cementiri estaven tancats amb pany i forrellat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com