SANT PERE DE VILARDELL O DE LA PINEDA. EL BRUC. L’ANOIA.

El Marcel•lí Puigdellivol Prat em feia arribar un parell d’imatges de l’església de Sant Pere de Vilardell, situada al Serrat de les Cametes al terme del Bruc a tocar del terme de Marganell, que a darreries del segle XVIII pertanyia a la parròquia de Sant Pau de la Guardia, i que actualment depèn de la parròquia de Marganell.

El monjo de Montserrat Calixte Albareda, amb una amplíssima bibliografia sobre aquest rodal :
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=en&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=ALBAREDA,%20CALIXTE&indexSearch=AU

Li explicava que Sant Pere de Vilardell tenia un origen romànic, i que la seva existència està documentada al segle XII.

Fou destruïda probablement a la guerra del francès , tesis que corrobora la transmissió oral de la gent de Marganell i de les cases veïnes, que afirma que per aquí hi va haver enfrontaments amb els francesos, en els que van morir gent de Marganell , concretament sota la Roca Foradada a tocar la actual carretera que va de Can Masana a Montserrat, en el indret conegut com l'Era del Ros o de les Bateries.

La tradició oral ha passat de pares a fills, i en algunes cases de Marganell es conserven encara fusells d'aquell temps. La troballa de restes d’ossos humans que s’han fet treballant les terres a tocar de l’església de Sant Pere de Vilardell, vindria a confirmar les fonts orals.

Al Mapa de patrimoni del Bruc en relació a l’església es recull : la primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia.

Quan a la descripció tècnica de la que anomenen Sant Pere de Vilardell o de la Pineda, diuen, edifici de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Marimon Coll publica una fotografia  en la que s’aprecia que l’església ha estat objecte de “ reconstrucció”

Noticies com aquesta ens fan reconciliar amb la humanitat.  Ah!, felicitats als que decidien refer l'església, Catalunya els ho agraeix. 

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregària de Catalunya i de totes les minories cultural, ètniques, religioses, que pateixen genocidi en qualsevol de les seves formes, Senyor, allibera els teus pobles !!!