divendres, 27 de maig del 2016

ESGLÉSIA DE PUIGPARDINES, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA

Ens arribàvem,  el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) i l'Antonio Mora Vergés (l'Argentera, el camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 )   fins a l’església de Puigpardines, a la Vall d’en Bas,  advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria, per influència nefanda de les forces d'ocupació, que es neguen a aplicar el que s'acordava al Concili d'Efes de l'Any 431 , en el que es va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.«Mare de Déu» (Theotokos).  El temple originàriament romànic ha sofert un seguit de transformacions al llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies.



La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada, i queda dins del clos del fossar.



Hi ha una gran torre amb campanar.


La primera notícia està documentada l'any 1060, en què consta com a parròquia. L'any 1108 el bisbe de Girona, Bernat Umbert, va cedir-la al monestir vigatà de Manlleu. L'any 1362, segons el llibre Verd de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle XVI a ser a rectoria independent. El temple fou modificat durant el segle XVIII i conservà fins l'any 1936 unes pintures al fresc de Joan Carles Panyó Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840). Les pèrdues vinculades amb l’acció dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República son esfereïdores.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com



Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que l'Assumpció de la Marededéu de Puigpardines   elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada