SANTA MARIA DEL VILET. LA VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial del Vilet, ara terme de Sant Martí de Riucorb, a la Vall del Corb, l’ Urgell jussà, Lleida, la descripció de patrimoni Gencat ens diu d’aquest temple advocat a Santa Maria ; edifici d'una sola nau amb coberta de voltes de creueria. Planta de creu llatina i transsepte.

Les capelles laterals del transsepte s'obren a la nau central per arcs apuntats. L'absis és rectangular i presidit per una bella talla en pedra policromada d'una Mare de Déu gòtica, atribuïda a Guillem de Seguer de Montblanc . Ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Exteriorment l'església del Vilet és un petit temple de formes senzilles amb una portalada d'arc de mig punt que data del segle XIX, sobre la qual hi ha una rosassa de grans dimensions. Aquesta façana es troba coronada per un campanar d'espadanya amb dos espais de mig punt per a les campanes.

L'any 1808 , coincidint amb la ‘ Guerra del Francès ‘ , que oferia aleshores a Catalunya, respectar la seva llengua, cultura i lleis tradicionals, fou construïda la rosassa de sobre la porta.

A l’interior, prop de la portalada gòtica hi havia un sarcòfag que conserva tant la seva caixa com la tapa. A la cara frontal de la caixa presenta uns alts relleus en forma d'escuts envoltats per arcs ogivals. D'esquerra a dreta hi ha dos escuts de la família dels Alemany i un escut de la família dels Pinós. A continuació hi ha un escut no identificat i finalment un altre escut dels Alemany.

La tapa presenta una coberta de dues vessants, decorada també amb escuts heràldics. Hi ha una seqüència de tres escuts, el primer de més a la dreta de la família Alemany, el següent de la família Toralla i el tercer no és identificat.
Té cor elevat i el primer tram de volta de creueria presenta uns vestigis mal conservat de pintura mural que podria ser gòtica.

1146-1154: la parròquia del Vilet es correspon al llistat de parròquies que encara pertanyen al bisbat de Vic.
Prop, quasi a tocar, hi ha un edifici que havia aixoplugat l’escola publica abans i durant la dictadura franquista.

El patrimoni català relacionat amb l’ensenyament ha estat objecte d’ocultació per part de les autoritats franquistes, i malgrat la mort del sàtrapa, no s’ha fet quasi res per reivindicar la memòria històrica dels nostres pobles, viles i ciutats.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE PALMEROLA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Ripollès i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em costava localitzar l’edifici que havia aixoplugat les escoles públiques de Palmerola, terme integrat des de 1991 al de les Lloses, que assolia així una extensió de 114,0 km²,i una densitat de 1,85 hab/km² a darreries de l'any 2014 – com a mesura ‘d’estalvi’ Públic segons les justificacions del text legal - , en realitat aquestes mesures es prenen SEMPRE, SEMPRE, per dissoldre la consciència històrica i esborrar de la memòria col•lectiva qualsevol referència d’un passat ‘especial’ . En els petits municipis els l’Alcalde i els Regidors reben en el millor dels casos una retribució ‘simbòlica’ , allunyada , MOLT ALLUNYADA dels 80.115 euros a l'any, que s’ha posat la ‘ camarada’ Ada Colau Ballano (Barcelona, 3 de marzo de 1974).

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Ripollès, com tampoc seran els de PODEMOS o similars els que refaran fins on sigui possible l’equilibri demogràfic de Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE MALDÀ. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant el runam esfereïdor del Castell de Maldà, documentat l’any 1082. La primera esmena documental referent a l'existència d'aquest castell data del 1082 i és la donació dels comtes de Barcelona els germans Ramon i Berenguer i la comtessa Mahatta al vescomte Ramon Folch de Cardona del castell de Maldà i el castell de Maldanell.

Al 1249 es documenta la visita del monarca al castell de Maldà.

Al 1350 la vescomtessa Beatriu d'Anglesola vídua d'Hug I de Cardona es disposà a passar llargues estades en aquest castell i es creu que coincideix la seva estada amb les obres d'engrandiment del castell. Posteriorment al 1450 Pere de Cardona vengué el castell a Bernat Albert, senyor de Ponts.

Posteriorment la família dels Albert revengueren el castell a Miquel Joan de Claramunt.

Del 1662 es conserva la redacció d'un inventari i anys més tard al 1667 el castell fou subhastat públicament i adquirit per Jaume de Cartada i Sala, qui fou el promotor de la construcció de la plaça que precedeix l'entrada al castell.
Al 1833 un escamot de carlins van calar foc al castell fins només deixar en peus les parets mestres.

Es poden establir cinc etapes en l'evolució del castell: segles XI-XII, construcció del castell vell; segles XIII-XIV, construcció del castell nou; segles XV-XVI, transformació del castell adoptant la fisonomia actual; segles XVII-XVIII, abandó del projecte, el castell restarà inacabat; segle XIX fins a l'actualitat, destrucció, espoli i degradació del monument.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; gran castell palau, modificat el segle XIII, ampliat el segle XV i transformat en palau el 1682. Queden els murs fins a la teulada. Fou malmès pels carlins el 1833.

El castell primitiu de Maldà estava emplaçat en els edificis que envolten la Plaça de la Torre, al llarg dels segles XII-XIII-XIV. El castell fou reformat tal i com ho testimonia la inscripció de la dovella central de la portalada d'accés al castell on s'hi llegeix: "ANDREAS FILI/PUS IMCEPIT O/PERAM CASTR/ GUILELMI CA/RDONE ANO DO/MINI MCCXII" La traducció ens diu "Andreu Felip comença l'obra del castell d'en Guillem de Cardona en l'any del senyor 1212. Actualment els murs perimetrals conservats en peu deixen entreveure una magnífica construcció d'opulents murs amb les restes dels matacà de vigilància i torretes als angles. Es tracta d'una construcció rectangular amb un gran pati asimètric. El nucli més vell de l'edifici està format per una cambra de planta rectangular i una sala de planta pentagonal irregular amb nombroses espitlleres, totes dues situades a la banda sud. Aquest sector fou construït en el segle XIII com un complement del castell principal, construït al mig del poble i abandonat al segle XII. Al segle XV es construí la sala de les arcades, recentment rehabilitada com a sala polivalent, amb set arcs de diafragma de nou metres d'alçada.

Primerament el castell obeïa a una funcionalitat defensiva i de rebost en la seva part baixa i en el primer pis hi tenia una sala gran, tres cambres privades, la cuina i un petit rebost. Posteriorment el castell fou ampliat considerablement; les reformes van afectar sobretot al perímetre del castell i a les instal•lacions que funcionaven de rebost, celler i quadres.

No podem dir que ‘som una Nació’ mentre deixem perdre el patrimoni històric col•lectiu, està clar però, que potser ‘ som més que un club ‘ , o només això.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Retratava l’edifici de la que fou església Parroquial de Mont-roig, advocada a Sant Miquel Arcàngel, llegia que va ser edificada després de la Reconquesta, a finals del segle XII, el culte està documentat a l'Arquebisbat de Tarragona des de l'any 1091.

La mal dita ‘Església Vella’ – avui acull el el Centre Miró - ha patit moltes vicissituds, i diverses ampliacions, en ocasió de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà es van cremar tots els altars.

L’església ‘nova’ que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’, va patir l’aturada de la seva construcció l'any 1835, coincidint amb la desamortització de Mendizábal, amb la que el REINO DE ESPAÑA pretenia – una vegada més – corregir els excessos de l’estultícia i la corrupció de les seves elits politiques. L’any 1942 es va reemprendre la construcció, la crònica recull que fou gràcies a l'ajuda de Mn. Mn. Gaietà Ivern Orpinell, ( La Pobla de Montornès , 1876 ), i afegim nosaltres que per pagar els ‘serveis’ que l’església havia fet pel Glorioso Alzamiento Nacional, amb la carta promoguda pel Cardenal Primado , Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), que portaria a l’exili i a la mort a l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). Que tant el promotor d’aquella infàmia, com el seu màxim opositor, fossin tarragonins, palesa clarament que també entre nosaltres hi ha de tot, oi?.

L'any 1947 es va celebrar la primera missa a l'altar major, tot i que l'església restava inacabada, i el 1962 es van iniciar les pintures al fresc del seu interior per Jaume Minguell i Miret (Tàrrega, 1922 - 1991). Aquestes pintures mostren diversos paisatges bíblics i la realitat social de l'època.

l'edifici de l’església ‘ vella’ va passar a ser sala parroquial i centre cultural, i acull avui la seu del Centre Miró.

No trobava cap dada de la casa situada al davant del campanar de la que agrairem ens feu saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com quan es va fer, qui en vas ser el promotor i qui el mestre d'obres i/o arquitecte. El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ defensa l'autoria de Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938)

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA PÚBLICA A SANTPEDOR ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. BAGES

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

El Xavier Codina Balletbo‎ em feia un comentari a la imatge d’aquest post ; l’escola pública de Santpedor des de l’any 1.845 estava en un antic convent, la fotografia està feta en el pati del claustre, possiblement al final de la dictadura de Primo de Rivera, als anys 30

Xavier Codina Balletbo, precisa ; aquestes nenes estaven en lo que es deia escuelas nacionales , a Santpedor hi havia un Col•legi dels Germans de Sant Joan Baptista de la Salle

Imatge del claustre l’any 1918. Fons Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya

Aquet era el convent construït al segle XVIII els frares els van fer fora l’any 1835 amb la desamortització de Mendizabal l’any 1845 es va convertir en escola pública que va funcionar fins a l’any 1968

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESGLÉSIA DE SANT MARTí DE VINYOLES DE PORTAVELLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església Església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, de la que llegia a patrimoni Gencat que és una construcció del segle XII, amb afegitons posteriors, per bé que és esmentada des de l’any 925. Conserva un petit portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànica.

L’any 1703 hi foren afegides dues capelles laterals, i poc després fou erigit un campanar sobre l'antic absis, una sagristia i noves capelles.

L'interior de l'església, avui abandonada i sense culte, és cobert de motllures de guix.

La petita Canon Ixus recollia una imatge del interior que contradiu l’afirmació ‘ avui abandonada ‘, la qüestió del culte en un context de secularització extrema, que començava amb la signatura de la carta de recolzament als feixistes per part del ‘ camarada ‘ Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal i primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista donant suport a la sedició contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i condemnant a una mort segura als catòlics significats que es trobaven en zones republicanes, , diria que no precisa de majors aclariments. 

El cens de 1930 ens diu que les Lloses tenia una població de 1.486 persones, i al tancament de l’any 2014 era de 211 habitants, una caiguda del 85,80 que fora del context d’estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, només s'explicaria com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil . 

Es troba situada al SE del santuari de Santa Margarita, a 1020 metres d'alçada, prop de l'antiga casa senyorial de Portavella, reconvertida avui en Casa de Colònies i/o de Turisme Rural , i que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de julio de 1852 - ibídem, 22 de junio de 1923) entre 1890 i 1923. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4901

A la tornada veia fugaçment una bestia entre la vegetació, pregunto, hi ha cabirols a les Lloses ?.

Que Sant Martí de Tours   ,  elevi a l’Altíssim la pregària dels gitanos,  aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , hawainesos, inuits  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

ESCOLA PÚBLICA DE GUIMERÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA VALL DEL CORB. L'URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El divendres 31.07.2015 havíem esmorzat a Tàrrega, al restaurant La Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, amb la Lourdes Cardona Ribes , el personal de la Nova Tàrrega i alguns dels col•laboradors entre els que tinc l’honor de figurar, com també el bon amic Joan Duch i Mas, amb qui feia el camí de tornada fins a Guimerà, i aprofitava per retratar l’escola pública, en la que el Joan havia viscut en els anys en que impartia docència.

Havia preguntat a l’Ajuntament de Guimerà:

Les escoles de quina època son ?.

M’expliquen en la seva resposta que dels anys 1910-1915 , i que les escoles es van construir amb pedres de la torre del Castell de Guimerà.

En el cens de 1920 figuren 1.425 veïns.

La pregunta; sabeu qui en va ser el mestre d'obres i/o arquitecte ?.

No ha tingut encara resposta.

Gràcies a l’amic Joan Farré Farré, havia documentat l’estudi Vell de Guimerà.

Recollides les imatges feia via cap a Santa Coloma de Queralt, on dinaria en companyia de la meva esposa a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,bustia@guimera.info 

El Miquel Farré em confirmava l’autoria de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970), i alhora em feia arribar un parell de fotografies, hi va haver un projecte de l’any 1918, modificat pel mateix arquitecte l’any 1924 quan s’aixecaven les escoles , i  m’explica que l’any 1963 es va fer un projecte d’ampliació i reforma també de l’ Ignasi de Villalonga i Casañés

https://www.guimera.info/wordpress/histories/col%C2%B7legi-de-les-monges-de-guimera/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/07/lestudi-vell-de-guimera-la-vall-del.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/escola-publica-de-guimera-anterior-la.html

IN MEMORIAM. SANT LLORENÇ DE CORRUBÍ. LES LLOSES, EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Deia en un dels meus posts ‘ A LES LLOSES HI HA MIL COSES’, això és tant cert, com que no he tingut ocasió de recórrer els 114,0 km² del seu terme, i puc parlar de Sant Llorenç de Corrubí, gràcies a Scs1978, que es defineix com un home al que li agrada molt fer senderisme pel seu país, Catalunya, i com que ha vist que hi ha forca monuments (sobretot capelles i esglésies) sense foto ha pensat que, ja que ell si que les té retratades, seria bo compartir-ho amb tothom, ..., data de l'arxiu 28 març 2014.

Patrimoni Gencat ens diu que l’església de sant Llorenç està situada al mig d'un prat, sobre una petita elevació, era un edifici de nau única, amb presbiteri i la porta coberta a ponent. En l'actualitat, la volta, així com el mur sud, es troben totalment enrunats. En el cantó sud degué existir la rectoria i la porta primitiva, avui dia aquest edifici és desaparegut. Té un campanar d'espadanya al costat de ponent.

Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1982

Corrubí ho trobem esmentat des de temps pretèrits amb els noms de Quero Rubio i Querrubí.

L'església és esmentada al 905 com a sufragània de Sant Jaume de Frontanya.

Al segle XVII, donat la repoblació de la comarca i la prosperitat existent, l'edifici és modificat substituint l'absis per un presbiteri rectangular. En els murs del cementiri hom pot veure la cobertura d'aquest absis. També és canvià la porta des del seu lloc originari (façana sud), cap el lloc actual (façana de ponent). Al seu lloc originari (façana sud) cap el lloc actual (façana de ponent). Amb el despoblament del segle XIX i actual esdevé el seu abandonament i ruïna.

Els cens de les Lloses l’any 1857 era de 1831 persones, que es reduïen a 1.486 l’any 1930, i a 211 habitants al tancament de l’any 2014.

No es desassenyat pensar que a la rectoria de Sant Llorenç de Corrubi, el rector i/o el vicari juntament amb ‘ la doctrina’ ensenyaven les primeres lletres als menuts de la parròquia. Ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ensenyament als fills de les famílies ‘pobres’ es feia CONTRA els desitjos de les famílies RIQUES. Per descomptat que EL ESTADO es desentenia d’aquest tema, ocupant-se de les seves ‘tasques habituals’ , la corrupció, l’amiguisme, ....

Del topònim ens diu el diccionari català valència balear; probablement compost de cort Rubí, o potser sia una assimilació per quer-rubí < *cariu rubĕu (fr. Coromines, Misc. Fabra 120).

SANT JULIÀ DE VILACORBA. MORETA. PALMEROLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé , davant l'església de Sant Julià de Vilacorba o de Moreta, esmentada ja l’any 839, quan era la parròquia del terme del castell de Palmerola, tot i que la titularitat no arribà fins el segle XI (1.014).

Al segle XIV, degut al despoblament de la zona, la demarcació parroquial es reduí als masos circumdants: Moreta, La Vinyassa, Molí de Moreta i les Gases.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, que consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un annex dedicat a la sagristia. La nau està orientada de llevant a ponent, la qual cosa mostra el seu origen romànic. La porta de l'església s'obre a la façana sud, podent ésser que correspongui a la primitiva; els murs arrebossats deixen a la vista les pedres de les llindes de la porta. La construcció es cobreix a dos vessants amb teula àrab. A l'angle NW s'aixeca un petit campanaret.

De la lectura arquitectònica de l'edifici es desprèn que als segles XVII o XVIII, l'església va ésser engrandida, fent desaparèixer, potser, l'antic absis i construït el nou presbiteri, la sagristia, el campanar i modificant la primitiva porta.

Comparteix espai amb el petit fossar, que té un aspecte net i endreçat, en contraposició als de Sant Vicenç de Maçanós, o el de Sant Sadurní de Sovelles.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’origen d’aquest topònim vinculat a l’antic municipi de Palmerola , de la comarca del Ripollès, agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb la comarca del Berguedà.

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ÚRSULA AL CEMENTERI DE LES VERGES DE SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Balletbo em feia arribar una imatge de ‎l’església de Santa Úrsula, ensulsiada l’any 1935. Exercia funcions de Capella del Cementiri dit de les Verges.

Llegia a : https://www.geocaching.com/geocache/GC5F8Q6_el-purgatori-la-reixeta-de-santa-ursula?guid=ab5e29ef-a1cd-4b9f-9d64-436385734644

Santpedor al llarg dels anys ha tingut tres cementiris: un al costat de l'església de Sant Pere d'Or, un altre al lloc conegut com Les Verges i finalment el cementiri actual.

El cementiri de Les Verges estava al davant del carrer que avui porta el seu nom, i el nom de Les Verges li venia de les tres imatges de verges que hi havia sobre la porta principal. Al mig d’aquest petit cementiri hi havia una capella: la capella de Santa Úrsula, del segle XIV, la qual va ser donació d' un veí del poble , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest benefactor.

El cementiri va ser traslladat a l'actual emplaçament l’any 1935, adduint que estava massa aprop del poble, i la capella, juntament amb la resta, va ser enrunada. la història però, no s’acaba aquí…

Avui en dia, al lloc on hi havia aquest cementiri hi ha el parvulari de l'escola Riu d’Or. Aquest fet va fer que fins fa relativament pocs anys els més petits de l’escola encara trobessin, de tant en tant, ossos de l’antic cementiri al mateix pati. De fet, a primers d’octubre del 2007, va ser notícia (Notícia al 324) la descoberta, durant els treballs d’ampliació del parvulari, d’una quantitat important d’ossos que pertanyien a una fossa comuna del segle XIX.

Algú hauria d’obrir la pàgina ‘ el Santpedor que ja no existeix’ , o ‘el Bages d’abans’, o ... , si assolim l’ status de Nació aquesta mena d’històries del passat sempre fan patxoca.

El Xavier Codina Balletbo, afegeix que es troba esmentada a l’any 1364, sembla que un propietari que va sobreviure la pesta negra de l’any 1348 la va fer construir a la seva propietat en agraïment a santa Úrsula; la mortaldat a Santpedor va superar el 90% , cita com a nombre d’habitants en aquella data 3000 , i un cop superada la pandèmia la població quedava reduïda al voltant de 300 persones.

El Josep Sansalvador Castellet del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , em comentava, la tenim inventariada sota l'advocació de Capella de Santa Catalina i Santa Úrsula, com a desapareguda sense fotografia, ara la podem tenir amb foto, gracies.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE LA RECTORIA DE SANTA MARIA DE MATAMALA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Ripollès i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em confirmava una senyora de 93 anys que s’havia fet escola a l’edifici de la rectoria, i que ella mateixa havia aprés allí les primeres lletres. Em deia també que no recordava haver viscut cap secada com la que s’està patint aquest any 2016, que obliga a portar l’aigua pel bestiar amb camions. Constatava que la major part d’arbres caducifolis presentaven a 19.08.2016 tonalitats groguenques i/o vermelloses que son pròpies de la tardor, els arbres pateixen un estrés hídric comparable únicament amb les conseqüències de l’espoli terrible que pateixen a Catalunya les classes socials més senzilles, i que està donant lloc a situacions de marginalitat impensables fa uns anys.

A l’església de Sant Felix de Sabadell es recomana als fidels no deixar res als bancs quan vagin a prendre la comunió, el furt – no hi ha violència ni intimidació sobre les persones, en endur-se una bossa – ha esdevingut un fet dissortadament quotidià.

M’explicaven en un furt a les instal•lacions del Viena a Castelldefels que l’autor – que gravaven les càmeres de l’establiment - era aparentment un pare de família, acompanyat per la seva esposa de procedència eslava, els fills i una persona d’edat, i que havien manifestat que viuen a Sabadell, els espoliats – una família amb tres fills – perdien els DNI, el carnet de conduir, la documentació que els acredita com família nombrosa , i més enllà d’un reguitzell de documentació diversa, menys de 100€, i la medicació ‘especial’ que precisa un dels membres de la família.

Gràcies al PP hem fet un gran pas cap al segle XIX.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Ripollès. També tinc coll avall que no seran cap de les forces politiques que reivindiquen la IGUALDAD ANTE LA LEY, les que engegaran politiques de reequilibri demogràfic a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA O SANT DAMIÀ DE VALLBONA DE LES MONGES. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Santa Maria de Vallbona de les Monges, dedicada també a Sant Damià, la descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu ; església de planta de creu llatina, de tres naus dividides interiorment per grans pilars. La nau central es troba coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. La part central és cobreix amb un gran cúpula damunt del creuer. La façana s'articula amb dos cossos horitzontals i tres verticals rematats al centre per un frontó triangular. El pis inferior es divideix amb dues pilastres de banda que flanquegen una porta de llinda plana amb dues cartel•les. Aquest cos inferior es complementa als laterals amb dues motllures quadrangulars per banda que simulen falses finestres o portes. Al cos superior hi ha com una rosassa emmarcada en l'interior d'un arc a mode de timpà semicircular. Als laterals simètricament situats hi ha dos òculs tapiats. Al cos lateral esquerra s'hi alça el campanar que només presenta el cos de les campanes rematat per una balustrada.

La construcció s’iniciava l’any 1745 pel mestre de cases Josep Valls Galí, i es perllongaria fins al 1850. Fou construïda a a conseqüència de l'augment demogràfic- que provocava a Catalunya l’entrada al comerç amb les colònies americanes, els ‘diners d’Amèrica ‘ - i s'hi reutilitzaven carreus de pedra procedents del poble abandonat de Montesquiu.

El 19 de juny de 1901 es van beneir les noves campanes, l’any 1936 com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou saquejada, i dissortadament es va malmetre la imatge romànica de Santa Maria juntament amb les diferents altars i campanes.

M’explicaven que no hi havia escola a Vallbona de les Monges abans de la dictadura franquista, no ho creia pas i espero que algun amable lector em faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gamil.com ,  dades i àdhuc imatges que ho confirmin.

La Rosa Maria Piquer, Pomés  em deixava un comentari ; el meu pare, Josep-Joan Piquer i Jover  (Barcelona, 28 de maig de 1911 - Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985), va arribar a Vallbona l'any 1914, perquè havien assassinat els seus pares a Barcelona degut a lluites sindicals. El van adoptar com a fill uns oncles materns. Allà va anar a l'escola del poble fins als dotze anys (1923) en que va continuar estudis a Tarragona. Hi havia escola per a nens amb un mestre i escola per a nenes amb una mestra.

La seva mare adoptiva, Rosa Jové Ayats va anar a l'escola a Vallbona, on va aprendre a cosir, brodar i sargir. En deien "anar a costura". Això era al segle  XIX.

Per tant, sí que hi havia escola a Vallbona.

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.catalunyapress.cat/article/politica-catalunya/2024-08-18/4963438-lluis-llach-denuncia-catalunya-colonial-i-critica-els-mossos-pel-cas-puigdemont

El precedent  tràgic de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) -  un cas de lawfare de llibre  -   genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que la Marededéu, Sant Damià  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  vallbonins ,   torrellencs, pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA CURULLADA. TERME DE GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – A la Segarra i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicava el Josep Maria Ubach Molins, President de l’Associació d’antics veïns del poble de Tordera, que en aquesta població no tenien escola pública, i que anaven a la Curullada, i que els de Moncortés, anaven a l’Aranyó.

A la Curullada m’indicaven on havia estat l’escola, un edifici en el que ara s’hi fan obres per a destinar el local a altres usos.

No en trobava cap dada a : http://www.ccsegarra.cat/fitxers2014/titol-6-cataleg-de-bens-a-protegir.pdf

Ni cap referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Segarra#Granyanella

Ens agradarà tenir noticia de l’època en que s’aixecava l’edifici i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En altres indrets de Catalunya això es pot explicar només des de l’opció política que enderrocava al govern LEGÍTIM de la II República, i que des de l’1 d’abril de 1939 fins avui mateix, posava tots els mitjans per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera, perquè va posar en evidència l’estultícia i la corrupció dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA – i de la Generalitat durant la II República.

Actualment a la Segarra únicament superen el miler d’habitants Cervera , Guissona , Sant Guim de Freixenet i Torà. I en el cas de Granyanella assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 659 ànimes, i tancava l’any 2014 amb 147 habitants, una pèrdua de població del 77,69%, que es dona únicament a les terres del Pirineu i/o com a conseqüència de desastres naturals i/o accidents atòmics com el de Txernòbil.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a la Segarra.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE CASTELL DE ROCAFORT DE VALLBONA. LA VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant les restes del castell de Rocafort de Vallbona, des de 1972 terme de Sant Marti de Riucorb, a la Vall del Corb, comarca de l’ Urgell jussà, a la província de Lleida, patrimoni Gencat ens explica que es troba construït sobre un perfil rocós. A la part baixa es fonamenta el castell, que té l'aparença d'una casa nobiliària pròpia del segle XV-XVI. L'aparell permet distingir les diferents etapes constructives, ja que són fàcilment diferenciables a simple vista. És una façana emmarcada lateralment per grans masses rocoses. A la part dreta de l'entrada hi ha una gran roca sobre la qual es troba una gran cambra. La porta de mig punt és d'arc de mig punt adovellat.

A l'interior de la roca hi ha una cisterna excavada.

L’any 1209, Dalmau de Timor ven tots els drets dominicals sobre el castell i la vila a l’abadessa de Santa Maria de Vallbona de les Monges per 2.200 sous barcelonesos. Durant el segle XIII, l'abadessa de Vallbona adquirí progressivament el domini total del terme. El 5 de març del 1285 l'abadessa Doña Geralda de Cardona va comprar a Bernat de Rocafort el lloc i el castell de Rocafort amb tots els seus feus, béns i pertinences. En el fogatjament dels anys 1365-1370, es diu que el «lloc de Rochafort» era de l'abadessa de Vallbona. Tot i això, la pertinença de Rocafort a la baronia de Vallbona fou discutida en un plet el 1633, que la batllia general de Catalunya resolgué favor del monestir que tingué en tingué la propietat fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.

http://www.fundacionoguera.com/libros/37.LLIBRE%20VERD%20DE%20JAUME%20PASQUAL.pdf

M’explicaven que viuen actualment a Rocafort prop de 130 persones.

Sembla que Rocafort es planteja instar la segregació de Sant Martí de Riucorb, imagino que tant els veïns del Vilet com el de Llorens, ho veurien amb bons ulls.

Si us agrada conèixer Catalunya i us voleu afegir a les nostres sortides, podeu – homes i dones – fer-nos arribar un email a coneixercatalunya@gmail.com

SANTA ANNA DE SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Balletbo penjava una fotografia de Santa Anna datada l'any 1948 , amb el següent peu;

Foto de santa Anna, recuperada gracies al treball de reconstrucció del Sr. Antoni Lari , la fotografia estava molt deteriorada

Al segle XIX es va posar de moda vestir les imatges de les Marededéus amb robes molt vistoses, a Santpedor es va vestir la imatge de santa Anna ,gracies a un de aquest os vestits va salvar la imatge de la seva destrucció, va ser el masover de la Torre de Claret que va substituir la imatge posant en el seu lloc una vella Dolorosa, que va vestir amb un dels vestits de la santa.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-santa-anna-santpedor-bages.html

 Que Santa Anna i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.