EL MAS RIUMBAU I LA CAPELLA DE LA VERGE DEL CARME. TONA. OSONA

Començava una col•laboració amb el Claudi Pagès Puig, que disposa d’un excel•lent arxiu fotogràfic de Tona i les seves masies, ho fèiem amb la casa dita el Riumbau que forma part d'un primer nucli de poblament situat als peus del castell, datat al segle XI.

Durant el segle XIII i inicis del XIV s'anomenà Sala, encara que a partir del segle XIV ja apareix documentat com a Riambau, , que des del segle XVIII canviarà a Riumbau.

A partir del segle XIV es va enriquir molt ja que, degut a la pesta, molts masos van quedar deshabitats i els que sobrevisqueren se'ls van apropiar.

El 1553 Llorenç Riumbau i del Barri, militar, és batlle de Tona. Durant els segles XVIII i XIX es van fusionar les famílies Riumbau i Domènech i Desbarri, ja que Maria Desbarri feu donació del mas Barri a Llorenç Riembau, el seu marit Jaume Domènech impugnà però, la donació i guanyà el plet. El mas Riumbau es reedificà el 1650, al adquirir noves terres, l'actual masia correspon a la nova construcció del segle XVIII.

Masia de caràcter senyorial envoltada d'un gran espai verd (era), tancat per un mur, amb una cabana i una bassa prop de la casa i dins el tancat. L'edifici consta de dues parts. El cos principal és de planta rectangular, amb dos pisos i cobert a quatre vessants. A la planta baixa, el portal d'entrada és de testera recta. Al primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat, i al pis superior tres finestres de testera recta de brancals de pedra i ampitadors motllurats, sobre els quals s'obren tres ulls de bou. La façana acaba amb una cornisa ressaltada amb motllures i un fris a manera de dents de serra. A aquesta estructura se li ha adossat un cos allargat amb un garatge a la planta, un terrat que comunica amb el cos principal i una galeria seguida que uneix les diferents estances.

La cabanya és l’única part que es conserva del mas anterior, patrimoni Gencat ens fa aquesta descripció: edifici de planta quadrada sense finestres, cobert amb teula àrab i a doble vessant, amb una gran porta d'entrada d'arc escarser fet amb carreuons de pedra carejats. L'aparell és de carreus sense tallar ni polir, a la part frontal, mentre que al darrera i a part dels laterals els murs són de tàpia. A l'interior, els diferents espais estan dividits per estructures de fusta.

De la Capella de la Verge del Carme no en trobava cap referència, més enllà d’un fragment dels Goigs, i les imatges que em feia arribar el Claudi Pagès Puig. En demanaré informació a l’Arxiu Gavín, i a l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), historiador i bon amic.

Per ressaltar la influència d’aquesta nissaga, només cal recordar que els terrenys destinats a la nova parròquia de Sant Andreu de Tona – l’actual - eren propietats dels Riumbau , que inicialment es negaren a vendre’ls, malgrat que el 17 de febrer de 1794 es veieren obligats a fer-ho.

Podeu trobar mes informació ens els següents enllaços :

La dispersió de la col•lecció arqueològica del mas Riambau.
Carles Puigferrat i Oliva
http://www.raco.cat/index.php/LlibreTona/article/view/307644/397623

ELS ASSASSINATS DE JOSEP SOLDEVILA, JOSEP BOIXADERA I JAUME GALOBART (13 I 14 D’AGOST DE 1936)
Carles Puigferrat i Oliva
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/188215/250915

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’emai coneixercatalunya@gmail.com , divulgar el patrimoni i històric i artístic demana la col•laboració de TOTHOM.