Al segle XIX , l’any 1870 – amb els diners d’Americà- mossèn Salat, rector de la parròquia, va emprendre obres d’arranjament a l’església parroquial i va fer construir el nou cementiri.
La inscripció de la porta del fossar ens indica que l’any 1876, molt possiblement, fou l’any de la benedicció del recinte funerari.
Des del segle XIV,en depenien com a sufragànies les esglésies de Sant Jaume de Puigdemàger , i la de Sant Gil de Solanelles.
En depenen actualment les de Sant Jordi de la Llavinera, Santa Margarida del Mas de la Cogullera i la de la Sagrada Família del Molí de Boixadors.
La casa del migdia és del segle XII.
La descripció ‘raquítica’ de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular i un sol absis a la capçalera.
La torre del campanar construïda posteriorment, de planta quadrada, es troba al costat de migdia, així com també la porta d'ingrés a l'església.
Originàriament era un edifici romànic, que ha estat molt reformat. Costa d’entendre – més enllà de la vanitat humana – la necessitat de fer o refer l’església de Sant Pere, atenen al fet que el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 394 ànimes. L’any 2014 es tancava amb 162 habitants, la pèrdua d’un 58,88% s’explica en absència de catàstrofes naturals i/o atòmiques, per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA. Si Catalunya assoleix la seva llibertat nacional , caldrà desplegar politiques que evitin la desertització humana de la Catalunya interior.
Sempre hi ha qui s'estima, malgrat tot, el lloc on veure les primeres llums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada