IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SEGUERS, ADVOCADA A SANT PERE I SANT FELIU. PRATS DE REI. L’ANOIA SOBIRANA.

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a Seguers o Seguers de Sant Pere i Sant Feliu , que és un nucli i antiga quadra, situada gairebé com un enclavament dintre del terme d’Aguilar de Segarra, en un sector travessat pel ferrocarril de Barcelona a Saragossa.

L’antiga quadra pertanyia a la jurisdicció del sotsveguer dels Prats de Rei fins que es fusionà, el 1788, amb Solanelles i Puigdemàger, i el 1840 amb el terme dels Prats de Rei, municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.

La seva església dedicada a sant Pere i sant Feliu fou una parròquia independent des d’abans de l’any 1152, a causa del despoblament del segle XIV però, passà a ser una sufragània de l’església de Sant Miquel del castell de Castellar, població del terme d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages.

L’any 1878 fou creada parròquia i se li assignà una feligresia de 20 famílies, algunes de les quals eren dins el terme municipal d’Aguilar de Segarra. Amb motiu d’aquest fet - amb els diners d’Amèrica - es féu una nova església parroquial. El nucli, un xic dispers, de Seguers, tenia 7 cases habitades a mitjan segle XIX, quan es va fusionar amb els Prats de Rei.

L’any 2005 la caseria era ocupada per 6 habitants.

Ens rebia un gos blanc que ens acompanyaria en la nostra visita.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com més dades d’aquesta parròquia. Va tenir escola abans de la dictadura franquista?. En cas afirmatiu en quin local es feien les classes?.