La invocava en el llarg camí que des de l’església parroquial de Santa Maria, a Pujals dels Pagesos, mena fins a l'ermita dedicada al Sant abat de Banyoles anomenat popularment Sant Mer (Narbona, segle VIII – Sant Esteve de Guialbes, entre 800 i 827).
Segons documents de la casa Lleal d'Olives, ja en el segle XIII existia una ermita dedicada al sant.
Aquesta primitiva església fou reedificada l'any 1627 per iniciativa del noble Ramón de Xammar i Samsó amb les pedres derruïdes del proper castell de Turris Durris i amb autorització del capítol de Girona.
Excavant el subsòl de la capella es va trobar una arqueta amb les relíquies d'un cos sagrat, dipositades en un altar dedicat a Sant Mer a l'església de Sant Esteve de Guialbes i des d'on el porten en processó.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu , edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, de planta baixa i dos pisos. A la façana nord-oest té un porxo d'accés, també cobert a dues aigües, encara que més baix. El parament exterior presenta nombroses obertures disposades de forma desordenada. Dins el porxo s'hi ha construït un balcó o púlpit que tapa la porta d'accés. Molt modificat
Al costat hi ha un pou, embolcallat d’una particular vegetació que li atorga un singular aspecte.
http://demarcacions.escoltesiguies.cat/girona/estatic/santmer
En el primer cens que prenia com a base les persones, i no els focs, el de l’any 1717, consten a la província de Girona 94.495 ànimes, a darreries de l’any 2014 consten 756.156 habitants, la pregunta és simple, com aquell minso nombre de persones, amb pocs recursos, i vencent innombrables dificultats tècniques van poder fer tantes i tantes esglésies, capelles, ermites,... ?. I, com és possible que avui que comptem amb TOTS ELS RECURSOS, i FACILITATS TÈCNIQUES, es permeti que es vagin malmeten?.
Les respostes – si les sabeu- a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la ‘degradació’ de la mal dita espècie humana no és una resposta admissible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada