IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA AL MONESTIR. SANT FELIU DE GUIXOLS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

A Sant Feliu de Guíxols, el mestre Telesfor Yzal, que tenia l’escola al monestir de Sant Benet, exposà “El salón escuela-superior está en la planta baja de dicho edificio, tiene una forma rectangular, es bajo de techo, de mala ventilación, de escasa luz, y poco apropiado al oficio al que se le destina; su pavimento esta enladrillado; su techo es bóveda agrietada en casi toda su longitud; tiene una antesala de cortas dimensiones y sus aberturas son tres cuyas puertas y ventanas están sumamente deterioradas. ”

No trobava constància d’aquest us a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Guixols&page=20

La imatge més antiga que he pogut localitzar és de l’any 1913, i li hem d’agrair al Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), que no va rebre cap reconeixement públic, per una tasca que Catalunya no PODRÀ pagar MAI.

És bo de recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : deixeble, alumne.

https://books.google.es/books?id=LjvIpJMSNqoC&pg=PA96&lpg=PA96&dq=escola+d%27Ullastret.+Empord%C3%A0&source=bl&ots=j5ZVE6En5g&sig=Wm3oBJM8NzveZ_fhEXAUynRl8wo&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwits_CN6bXRAhWHcRQKHaJ8Bvk4ChDoAQhIMAY#v=onepage&q=escola%20d'Ullastret.%20Empord%C3%A0&f=false

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

SANT ROMÀ DE DELFIÀ. RABÓS. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, retratava l’ermita de Sant Romà, al veïnat de Delfià, al terme de Rabós, a la comarca del Empordà Sobirà.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta rebaixada de maó pla, de construcció tardana, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Aquest últim està obert a la nau mitjançant un doble arc de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. L'antic espai del presbiteri està convertit en la sagristia actual. Els murs laterals de la nau presenten bancs d'obra correguts. La porta d'accés està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, sense cap element decoratiu interessant. Damunt seu hi ha una finestra d'arc de punt rodó i doble esbiaix. La façana està rematada per una cornisa motllurada. El frontis presenta una única finestra de grans dimensions, de doble biaix i arcs de mig punt adovellats. A la part superior s'aixeca el campanar d'espadanya, format per dos arcs de mig punt rematats per una teulada a dues aigües.

La construcció està bastida amb pedres desbastades i carreus, disposats en filades regulars i lligats amb morter de calç. L'interior està totalment cobert de calç.

El primer esment del lloc de Delfià ja es documentat en l'acta de consagració de Sant Quirze de Colera l'any 935, no es troba però, una referència directa de l'església de Delfià fins les Rationes decimarun dels anys 1279 i 1280, i figura posteriorment com a parroquial en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV.

Queda entredit un document que hom considera fals d'una suposada sentència de Carles el Calb, datada l'any 844, a favor del monestir de Sant Circa de Colera i en contra del comte Alaric d'Empúries i que suposadament fou escrit vers el segle XII o XIII en un intent dels monjos de Sant Quirze d'atribuir-se el control d'una bona part del territori de Peralada, atribuint-se les esglésies que en ell hi figuraven.

Posteriorment en convertí en sufragània de l'Església de Santa Eulàlia de Noves, encara que vers el 1691 ja no consta en el llistat de parròquies.

Avui en dia encara es celebra un ofici el dia 9 d'agost, coincidint amb el sant del patró.

Aquesta església romànica s'ha de considerar una construcció del segle XI, segurament de la segona meitat.

DELFIÀ topon.
Caseriu agregat al municipi de Rabós d'Empordà.
Etim.: d'un adj. llatí *Delphiānus, derivat del gentilici Delphius (cf. Aebischer Topon. 87).

Rabós. Topon.
Rabidosos segle X. Del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ràpids fluvials’.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL I ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SERRA DE DARÓ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedíem al veïnat de Sant Iscle i Santa Victòria d'Empordà, al terme de Serra de Daró , volíem recollir testimonis de l'antiga fortificació ara que encara és possible, ja sabeu que tot el que té relació amb el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, està a la cua de ‘ les ‘urgències administratives’, es conserven fragments de muralla i les restes de dues torres cilíndriques, a més dels murs de fortificació de l'església. El tram de muralla es troba darrera l'absis de l'església, i actualment serveix de mur de contenció.

Conserva les espitlleres i és fet amb pedres irregulars. Una de les dues torres conservades es troba en part amagada per una masia del nucli; és de planta circular i té uns quatre metres d´alçària. Tanmateix, l'element més remarcable pel seu bon estat de conservació és la torre cilíndrica que configura la imatge característica de Sant Iscle. Situada en l'era d´un mas, té uns 12 metres d'alt, restes d'espitlleres i carreus ben escairats i en disposició regular.

El castell de Sant Iscle i Santa Victòria apareix documentat des del segle XIII, com a propietat dels comtes d´Empúries. El segle XV va passar a mans de la família Margarit i posteriorment als Senesterra.

No em sabien donar raó del lloc on estaven les escoles abans de la dictadura franquista.

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : deixeble, alumne

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria, va ser consagrada l’any 1123 pel bisbe de Girona, Berenguer Dalmau, es troba al lloc més elevat de la població, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.

És un edifici de dos naus, una romànica amb absis de planta semicircular, i una altra posterior afegida al costat nord, amb capçalera rectangular; ambdues es comuniquen per un gran arc rebaixat que té la data del 1632. L'edifici fou sobrealçat i fortificat i conserva les espitlleres. A l'interior, la nau romànica és coberta amb volta de canó apuntada i semiesfèrica a l'absis. L'arc triomfal es sostingut per dues columnes cilíndriques amb capitells esculpits amb figures d'animals fantàstics, el de l'esquerra, i motius vegetals i una màscara, el de la dreta. La porta d'accés es troba al mur meridional i és d'estil barroc. Presenta una obertura rectangular amb una inscripció a la llinda, i un frontó amb una fornícula a l'interior i semiesferes decorades a la part exterior. En aquest mur hi ha obertures de dimensions i distribució diversa. L'absis presenta una decoració exterior d'arcuacions cegues i una obertura atrompetada. El campanar, possiblement del segle XIX, és d'espadanya de dos ulls i es troba al costat de migdia, a tocar de l'absis.

Em sobtava la forma diminutiva Torroella de Montgrí, en un indret on les torres de guaita i bada son la norma, intueixo la intervenció maldestra i/o malintencionada d’algun funcionari no català, o manifestament anticatalà.

L’any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seva gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per interrogar-los. Després d’esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú.

Des del ‘tontisme oficial’ se’ls qualifica d’andalusos – en aquella època la divisió territorial romana situava Còrdova a la Bètica, i Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona, a la Tarraconense; la dominació dels àrabs a partir de l’any 711 qualificarà com al-Ándalus TOTS els territoris que estaven sota el seu control, no únicament l’actual Andalusia.

Sant Iscle i Santa Victòria eren dos màrtirs romans, i això explica el seu culte tant a la Bètica, com a la Tarraconense.

El ‘tontisme oficial’ és una denominació que inclou a totes les Atrocitats, Acadèmiques, Científiques,Politiques, .., que al llarg del temps han pretès imposar una visió de la història, que respon únicament als seus ‘interessos’.

MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DEL CAMP. GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, retratava el monestir benedictí de la Mare de Déu del Camp, al terme de Garriguella, a l’Empordà sobirà.

Llegia a patrimoni Gencat que el bisbe Arnau de Mont-rodon (Mont-rodon, Osona ? + Girona, 21 de novembre de 1348), en el seu breviari escrit el 1345, recollí la llegenda segons la qual Carlemany, després de tenir una visió de la Verge, va derrotar els sarraïns en aquest indret i fundà una església dedicada a Sant Andreu en el mateix lloc on es va produir l'enfrontament.

Malgrat aquesta notícia de caire llegendari, la primera notícia històrica sobre aquest monestir benedictí és de l¡any 1218. L'11 de desembre, el Comte d'Empúries va fer donació al prior de Santa Maria la tercera part del delme de la parròquia de Sant Martí de Baussitges i del domini directe d'un mas de Freixa. Hi ha també notícies del 1314.

Més tard, el priorat es va agregar a l'abadia de Santa Maria de Roses. El 1592 va passar a dependre de Santa Maria d'Amer.

La vida monàstica s'extingí l’any 1835 amb la llei de desamortització de Mendizábal; aquest recurs desesperat del REINO DE ESPAÑA - immers ja en la corrupció política, que esdevindrà endèmica i sistèmica - per obtenir diners, comportarà la major pèrdua patrimonial de la història de la humanitat.

Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Cádiz, 25 de febrer de 1790 - Madrid, 3 de novembre de 1853), les ‘males llengües ‘ diuen que es canviava el cognom Méndez, pel de Mendizábal, per amagar l’origen jueu d’aquella família. Dels jueus se’n poden dir moltes coses, està clar però que de ‘tontos’ no en son gens,oi?. La pèrdua del patrimoni històric i/o artístic NOMÉS la patien l’església i les classes més desfavorides, i els pretesos beneficis per a la CORONA eren finalment una enganyifa.

Vers el 1889, uns quants benedictins que no varen poder establir-se a Quermançó, per motius internacionals, demanaren si podien fundar a l'ermita un col•legi de llengües estrangeres, i així fou. Després del tràmits pertinents, s'hi instal•là una comunitat formada per un abat, tres religiosos i un llec.

El 27 de maig de 1993, el Bisbat de Girona va cedir a l'associació Amics de la Tortuga de l'Albera,una part dels terrenys de la finca de l'ermita de la Mare de Déu del Camp, per tal que s'hi pogués instal•lar el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. Aquest centre ocupa un edifici annex (sembla ser que eren antic estables, però ja rehabilitats) i l'espai exterior que corresponia a zona d'horta (part lateral d'aquest annex i zona que toca amb l'absis de l'ermita). El centre està gestionat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en col•laboració amb el Paratge Natural de l'Albera. El centre compleix també funcions didàctiques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA, CASA DEL MESTRE, JUTJAT I CASA CONSISTORIAL / CEIP TORRES JONAMA. MONT-RAS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Mont-ras&page=1&pos=5

DESCRIPCIÓ :Edifici que segueix el model posat en pràctica a Palafrugell (vegeu reg. 4453) però de dimensions més reduïdes. El projecte escolar Torres Jonama el porta d'Amèrica i imita els que es contruïen en aquells moments a EUA.

CRONOLOGIA :Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficiència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada. Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament (vegeu Escoles Torres Jonama de Palafrugell, reg. 4453)

En el cas de Mont-ras, Torres Jonama finança fins el 50% del projecte, la resta a càrrec del consistori. Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Brias i Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama.

L'edifici ha patit diverses ampliacions posteriors.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’autor de les escoles d'Ultramort , Serra de Daró, Verges, Gualta, Palau-Sator......,

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

M’explicava un bon amic, metge hematòleg, que en general els gironins son els catalans que tenen el nivell més baix de feixisme en sang. Això, dissortament però, no els allibera de la ‘anèmia perniciosa’ que la dictadura va inocular a TOTS els catalans.

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

HOSTAL PLAJA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de la finca del carrer Sant Sebastià, núm. 34 de Palafrugell, que aixecava al segle XIX (1872-1876), el mestre d'obres Josep Ferrer i Bataller ("Bonic") , per encàrrec del Plaja grans propietaris rurals de Fitor (Mas Plaja) que prosperaren amb l’explotació de les sureres; a les a darreries dels anys cinquanta, o principis dels seixanta del segle XX , la família va convertir la residència en un hostal.

Us enllaç a la pàgina de l’Hostal : http://hostal-plaja-es.book.direct/en-gb/

Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PALAFRUGELL&page=3&pos=22

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Façana de composició simètrica: a la planta baixa, porta d'accés d'arc carpanell i finestres a banda i banda, a l'esquerra d'arc escarser i a la dreta d'arc carpanell. A la motllura de la porta figuren la data de 1876 i les inicials JP. Als pisos superiors hi ha tres obertures a cadascun, totes per arc carpanell. Són balcons amb barana de ferro, sostinguts per mènsules d'inspiració vegetal. Una cornisa sostinguda per petites mènsules i una barana de terrat amb florons i palmeta centrada, coronen el conjunt.

A la part posterior hi ha un jardí. La façana que dóna al jardí és de la mateixa tipologia que la principal, encara que més senzilla i modificada al llarg del temps.

Es conserven bona part dels interiors originals, principalment a la planta baixa (menjador, vestíbul, escala, ..) i primer pis (habitatge de la família), que presenten interessants pintures i motllures als sostres, parets i marcs de les portes.

Aquest edifici és un dels pocs exemples d'arquitectura vuitcentista de la burgesia industrial suro-tapera conservats a Palafrugell.

En el relleu de la porta d'accés on apareixen les incials (del propietari) J.P. i la data de 1876, hi ha unes saques lligades que fan referència al transport del suro.

Reprodueixo de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Autor: Josep Ferrer i Bataller. Mestre d’obres

Gran casa senyorial, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, estructurada en tres crugies. Gran portalada d’arc amb emmarcament motllurat, de pedra. A cada pis tres balconades, en degradació, amb llosanes i baranes de forja.
Cornisament motllurat sobre mènsules sota els balcons.

A la portalada hi ha un relleu amb les inicials J.P. i l’any 1876 i un relleu que representa una saca o farcell. La façana ha estat alterada en alguns elements puntuals, com la finestra esquerra de la planta baixa, per a l’ús actual de l’edifici.

L’interior manté en bona part la compartimentació i altres elements originals.

Actualment és un Hostal.

Cal recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE TREGURÀ. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, retratava l’església de Sant Julià, al nucli de Tregurà de Dalt, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès.

S'accedeix al temple per la part oest a través del cementiri.

Llegia a patrimoni Gencat que els documents més antics que es coneixen de l'església corresponen al segle X.

Fent una anàlisi actual de les estructures existents i de les arts manifestes en la decoració podem deduir, buscant paral•lelismes amb altres esglésies, que cap a la fi del segle XVIII i principis del XIX va sofrir una gran transformació: desaparició de l'absis, construcció de la nova façana, del campanar i del baldaquí, restant de la primitiva església tan sols la nau, encara que molt transformada també pels arrebossats i estucs.

La façana, construïda en fase posterior i bastant recent, desfigura l'origen romànic de l'església i suporta un campanar en forma de torre.

Adossat a l'església hi ha un gran casal (rectoria).

També es transformà l'absis, convertint-lo en un presbiteri de forma quadrada.

L'interior té molt poc interès artístic, conservant només de l'època romànica l'estructura de la nau.

Les reformes sofertes es poden datar aproximadament entre els segles XVIII i XIX, havent estat restaurada fa pocs anys.

Els ‘diners d’Amèrica’, obtinguts amb el comerç amb les colònies americanes, permetrien fer i refer cases i casals, i reconvertirien en indrets com Vilallonga de Ter que assolia els 1050 veïns al cens de 1787, les esglésies romàniques en edificis pretensiosos, que qualificàvem en alguna ocasió de ‘mastodòntics’.

El romànic NOMÉS s’ha conservat en les poblacions que no rebien els beneficis d’aquell ‘comerç injust’, i que patirien una creixent despoblació, amb la manufactura i la industrialització.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS SET DOLORS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Tornava de Manresa on havia anat a proveir-me del pa nostre de cada dia que ens preparen al Forn Jorba amb la següent composició; 70% de farina de blat de moro, 30% de sèsam en gra i llevat mare; serveixen arreu del món, i son l’únic proveïdor de pa a ‘demanda’. Abans de dinar volia enllestir el post dedicata l’església de Nostra Senyora dels Dolors, situada al costat dret de l'hospital de Palafrugell *, al raval inferior, que retratava magistralment el Joan Dalmau Juscafresa

* La cita més antiga de l'Hospital de Palafrugell es troba en un capbreu de l'any 1389 dipositat a l'Arxiu Històric de Girona. L'actual edifici sembla que té el seu origen en una masia d'inicis del segle XVIII que va ser reformada per utilitzar-la com a hospital. L'hospital funcionava gràcies a donacions particulars o institucionals. L'any 1852 el municipi va sol•licitar els serveis de cinc religioses de la Puríssima Concepció per atendre els malalts. L'any 1859 l'assistència als malalts va ser assumida per les monges carmelites de la caritat Vedruna, i a partir de 1856 per les religioses de Sant Josep fins a l'any 1989.

L'edifici s'ha anat modificant i ampliant al llarg dels anys. Al bloc primitiu hi ha una església dedicada a la Mare de Déu dels Set Dolors, de façana barroca i referències clàssiques, datada de la segona meitat del segle XVIII.

En la seva darrera etapa ha fet les funcions de residència geriàtrica (des de 1983) i centre de dia (des de 1998). L'any 2009 aquests serveis s'han traslladat al nou equipament al sector del Pi Verd, de la Fundació Palafrugell Gent Gran.

Patrimoni Gencat ens explica que l'església dels Dolors, presenta una façana de tipologia senzilla, amb una gran porta rectangular d'inspiració clàssica emmarcada per pilastres que sostenen la llinda i una petita cornises sobre sortint. Al damunt, centrada hi ha una petxina tres petits elements decoratius amb esferes, al centrals dels quals hi ha en relleu el Cor de la Mare de déu dels Dolors. Un òcul emmarcat en pedra motllurada se situa al damunt de la porta. El conjunt t es completa amb un coronament sinuós, amb un campanar de paret d'una sola obertura dintre i dos petits pinacles als costats.

La façana de l'església dels Dolors es troba arrebossada i emblanquinada.

Únicament és visible la pedra d'emmarcament de les obertures i la de la portalada d'accés.

L'església dels Dolors, que forma part del conjunt de l'hospital de Palafrugell, és un edifici bastit durant la segona meitat del segle XVIII, i presenta les característiques de les façanes d'aquell període, d'estil barroc.

Com sempre hi ha un ‘primer lector’ faré un breu resum de mi mateix; des de molt menut he volgut saber sempre la història de les coses que anava veient, diria que sóc un ‘curiós’ de tot el que hi ha al món, centrat bàsica i principalment en Catalunya ; la fredorada que estem patint, complica un xic això de voltar pel país, i l’excel•lent fotògraf i bon amic, el Joan Dalmau Juscafresa, té un bon arxiu, del que vaig fent ús per explicar-me, explicar-vos, de forma breu, el nostre patrimoni històric i/o artístic. Penso i defenso, que els catalans tenim una ‘especial obligació’ de ‘posar en valor’ aquest actiu de la nostra Nació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE BORGONYÀ. CORNELLA DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Veníem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, de visitar l’església de Sant Joan Baptista, la parroquial d’aquest poble integrat avui al terme de Cornellà del Terri. Ens havien indicat on era l’escola, i decidia arribar-me fins al fossar municipal per retratar la seva capella advocada al Sant Crist, i unes vistes generals.

Hi ha una veritable passió pels fossars i per les manifestacions artístiques relacionades amb aquest trànsit que posa fi a l’existència humana, que per alguns és només un etapa en la VIDA amb majúscules.

No trobava cap dada d’aquesta infraestructura, tampoc del Cine Rosa, ni dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que com per arreu a Catalunya, hi havia ;
http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_historia-local_11/breu-inventari-d-escoles-del-pla-de-l-estany_26
MUNICIPI DE CORNELLÀ DEL TERRI

Cornellà. . Escola de la Vila: Cornellà fou un dels pobles que pel decret de 1858 van estar obligats a tenir escola pública, encara que de bo segur que alguns tipus d'ensenyament ja es duia a terme en aquells moments. Aquesta escola es va ubicar a la Plaça, als baixos de l'antic Ajuntament, i per documents de l'època sabem que el 1887 funcionava, si mes no, amb una mestra. L'any 1924 se'n van construir unes de noves a les afores del poble. Aquest edifici va ser enderrocat a finals dels anys setanta per bastir-hi el nou Ajuntament. L'actual edifici de les escoles, situat al carrer de Girona, es va inaugurar l'any 1971 i des de fa uns anys rep el nom de la Vall del Terri.
- Col•legi de les "Hermanes Domiques": A partir d'una proposta sorgida per un grup de pares. i avalada pel mossèn del poble, en relació a la problemàtica que existia pel fet de que les nenes que volien tenir una millor formació es tinguessin que desplaçar a peu a Banyoles, el 24 d'abril de 1887 s'instal•len a la vila, amb la missió d'obrir una escola religiosa, les Dominiques de l'Anunciata . Aquesta labor, que en un principi duien a terme en una casa llogada, va culminar anys mes tard, concretament el 28 de maig de 1893, amb la inauguració d'un nou edifici construït amb aquesta finalitat. Com totes les escoles religioses, amb l'esclat de la Guerra Civil, es va veure obligada a tancar les seves portes; però tot i amb això, passada la conflagració les monges van tornar, però mancades de mobiliari i de material escolar, i degut a les penúries econòmiques que patia la congregació, el 15 de setembre de 1939 van abandonar la població definitivament. Aquest edifici, que actualment es una vivenda particular, està situat al número 11 del carrer del Terri.

Borgonyà. Estaven situades a tocar de l'església parroquial. Van tancar en acabar el curs 1971-72.

Ravós del Terri. Les primitives escoles estaven situades dalt del poble, però desprès van ser substituïdes per unes de noves situades a peu de carretera. Als anys 50 del passat segle se'n van construir unes altres en el mateix lloc i per això la mainada durant un temps anà a escola a la rectoria. Finalment als voltants de 1958 es van inaugurar les noves escoles, que van tancar les seves portes a finals del curs 1971-72.

Sant Andreu del Terri. Tot i que en l'edicte publicat l'any 1858 sortia la obligatorietat de que aquest poble tingués escola, es possible que al final es fes a Rabós, poble que si que n'ha tingut i que no sortia en el llistat, però que geogràficament esta molt a prop de Sant Andreu.

Sords. Havia funcionat una escola parroquial, que es feia càrrec dels primers ensenyaments, desprès però, quan la mainada era mes gran anaven a Cornellà del Terri.

A Catalunya ens manquem MOLTS, Joan Anton Abellan Manonellas (Barcelona, 1955), i alhora ens sobren multitud de gent mediocre i estulta que lluny del que sembla dir, només posa pals a les rodes, trenca la convivència i crispa els ànims.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ANTIGUES ESCOLES DE RIUDECOLS. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA.

Retratava l’edifici de les ‘ antigues escoles’ de Riudecols que tenen avui altres destinacions.

No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, als riudecolencs i urbi et orbe a tothom que en tingui informació.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un pdf de la Revista El-Eco-patronal.-1-10-1935-no.-304 en la que a la pàgina 23, es fa referència a l’arquitecte Nilo Tusquets, com autor del projecte de Tres Escuelas Unitarias a la Villa de Riudoms.

A http://www.joaquimnadal.cat/el-convent-de-les-bernardes-exclaustracio-i-restitucio-1936-1939/
Llegia que el 7 de juny de 1940 es van reunir, a Girona, d’una banda, l’arquitecte Nilo Tusquets de Cabirol

I finalment a http://archivo.elperiodico.com/ed/19970329/pag_030.html
Al fallecimiento de Don Nilo Tusquets de Cabirol, hecho ocurrido en Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el día once de Septiembre del año mil novecientos noventa y seis,..

No trobava enlloc cap referencia al lloc i data de naixement d’aquest arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENÍS. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Teníem ocasió el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, d’accedir al interior de l'església parroquial de Torroella de Montgrí, advocada a Sant Genís, perquè s’hi celebrava la missa exequial de la Montserrat Sagrera Bagudà que lliurava l’ànima al Senyor als 74 anys.

Patrimoni Gencat ens explica que el temple està situat al nucli més antic de la vila. És un temple d'una sola nau (de 14,46 metres) de cinc trams amb arcs torals apuntats recolzats sobre pilars que es corresponen amb els contraforts exteriors. A cada banda hi ha cinc grans finestrals d'arc apuntat. Entre els arcs hi ha voltes de creueria, amb claus de volta que presenten relleus de gran interès. L'absis és de base poligonal, de set costats, amb capelles i finestrals apuntats. A banda i banda de la nau hi ha capelles, algunes d'elles modificades per intervencions posteriors a la construcció del temple. A la banda nord es troba la Capella Fonda, a la qual s'accedeix des de l'interior. La sagristia és situada a la dreta del presbiteri, i el cor a l'extrem de ponent, de cara a l'altar major. L'església té dues portes d'accés: una situada a ponent, la de Sant Genís, i la porta de migdia, que ocupa el lloc destinat anteriorment a capella lateral. La façana és barroca, amb una gran portalada que presenta elements d'inspiració clàssica. El temple té dos campanars: el petit, més antic, és de base quadrada i cos superior hexagonal amb coberta piramidal, i el nou, inacabat, es troba situat a la banda nord de la façana, i és octogonal, amb una balustrada a cada una de les cares. És remarcable la decoració escultòrica de les impostes i de les gàrgoles.

El temple va ser erigit durant el segle XIV, en substitució d'un d'anterior, d'època romànica. Va ser iniciat a principis d'aquest segle i acabat en l'interior probablement el 1605 (en una clau de volta apareix aquesta data). La consagració de l'església va realitzar-se l'any 1609. Posteriorment van efectuar-s'hi obres de gran importància durant el segle XVIII: d'aquest període daten la Capella Fonda, la Sagristia, el campanar nou, la porta de Migdia i la façana de Ponent.

Recollia imatges del interior en acabar la funció religiosa.

CASTELL DE RAVÓS. CORNELLA DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El sol declinava ràpidament quan retratava al Josep Olivé Escarre, davant del gran casal amb torres rodones als angles i merlets, conegut com ‘Castell de Ravós’, avui al terme de Cornella del Terri, a la comarca del Pla de l’Estany.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta quadrangular amb un interessant pati interior, que integra en el seu perímetre l'església parroquial de Ravós, advocada a Sant Cugat. Conserva bona part de l'estructura de la façana de llevant i de migdia amb dues torres de planta circular, en una d'elles encara es conserva la coberta. Les parets són de maçoneria que és arrebossada a les façanes i les cobertes són amb teula àrab a vàries vessants. A la part superior de la façana de llevant es conserven restes de merlets. L'accés principal és situat a la façana de migdia, és un gran portal amb llinda de dovelles tallades en regràs.

Castell palau. Documentat el 1116. Castell de l'ardiaca.

Fou construït durant els segles XII-XIII i, segons Martín de Riquer Morera, VIII comte de Casa Dávalos (Barcelona, 3 de maig de 1914 - ibídem, 17 de setembre de 2013), Luis Monreal y Tejada (Zaragoza, 1912+ Barcelona, 1.11.2005) , formava part de la línia defensiva situada al nord de Girona, que a més era completada pels castells de Medinyà i Sant Julià de Ramis.

Durant molt temps fou de senyoria eclesiàstica, que el 1359 era propietària de pràcticament tot el poble.
Amb la desamortització, el segle XIX el castell esdevé casa de pagès.

Quan al topònim Ravós, com el seu homònim de l’Empordà sobirà, defensem que deriva del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ ràpids fluvials’. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

No agrairem mai a la dinastia Borbònica, el caos que deixaven tant en la toponímia, con en els llinatges o cognoms, els funcionaris de parla castellana, que des de 1714, s’ocupaven dels afers administratius. En aquest sentit no podem deixar de recordar als dictadors que han excel•lit també en aquesta tasca miserable.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. La despoblació de la Catalunya interior, és un dels GRANS problemes que haurà de corregir la República Catalana

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara- , és feina de TOTS.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA AL CONVENT DE SANT AGUSTÍ DE TORROELLA DE MONTGRÍ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a ;

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Montgr%C3%AD&page=9&pos=83

L'edifici de l'antic convent de Sant Agustí ocupa tota una illa delimitada pels carrers de Sant Agustí i Onze de setembre, i per les places d'Espanya i dels Dolors.

El conjunt presenta dificultats quant a la seva descripció, a causa de les nombroses modificacions que ha experimentat en la seva adaptació com a escola pública i després de remodelació i ampliació. Fins a la darrera intervenció (Arcadi Pla, 1988) el component tipològic dominant a l'exterior era el noucentista, corresponent a la reforma realitzada per Jeroni Martorell a principis d'aquest segle, tot i conservar-se una gran portalada barroca i el claustre del convent, d'estil renaixentista.

L'element més notable que s'ha conservat de l'antic convent de Sant Agustí és el claustre renaixentista d'estil toscà datable del XVII. Originàriament tenia dos pisos d'arcades de mig punt; actualment només es conserva l'ala nord, però seria relativament fàcil reconstruir les tres ales restants al nivell del segon pis.

Fundació dels Agustins de finals del XIV abandonada a causa de la desamortització de 1835. Actualment l'edifici conserva alguns elements datables a finals del s. XIV, tot i que la l'única resta visible de l'antic convent és el claustre del segle XVII.

L'any 1921, per encàrrec de la Diputació, l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), restaura l'edifici i l'adapta per acollir-hi les Escoles Públiques, desapareixent les estances conventuals.

L'any 1932 s'enderroca l'antiga església dels Dolors (del segle XVIII), de la qual només s'han conservat alguns arcs.

L'edifici ha estat reformat i ampliat per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (Girona, 1945) entre els anys 1988-1989, quan s'hi allotjava l’ Institut d'Ensenyament Secundària. Aquesta obra va ser finalista al Premi FAD de 1988. Actualment (2005) amb la construcció del nou IES l'edifici de les antigues escoles acull dependències municipals com l'escola de música o l'escola d'adults, entre d'altres.

Un enllaç molt interessant per als que vulguin ampliar aquesta informació : http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/208762/277968

M’explicaven a l’Estartit , topònim derivat de AESTUARIUM TICERI, estuari del Ter, que l’edifici de l’escola anterior a la dictadura franquista, se’l enduia el mar. Sou pregats de fer-nos arribar si més no una fotografia, i qualsevol dada relativa a la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES / AJUNTAMENT. PALAU-SAVERDERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografíes de l’edifici que acull avui l’ajuntament de Palau-saverdera, i que havia estat l'escola pública de la Mancomunitat de Catalunya a Palau-Saverdera (aquest és el títol del plànol conservat) construïda entre els anys 1914 i 1916 per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - ídem, 1965)

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=saverdera&page=1&pos=2

Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici està situat dins del nucli urbà de la població, l'edifici ocupa tota una illa delimitada pels carrers Nou, de l'Escola, Padró i Gironès.

Edifici exempt de planta rectangular format per tres crugies, les dues situades als extrems més altes. Les cobertes són a dues vessants de teula àrab, amb voladís sostingut amb les mateixes bigues que les cobertes. Consta de planta baixa i un pis d'alçada. L'edifici té doble façana, tot i que la principal té sortida al carrer Nou. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt ubicat a la crugia situada a l'angle est de l'edifici, la qual correspon a la caixa d'escala. Damunt seu hi ha dues finestres d'arc de mig punt, amb la línia d'impostes destacada i ampit corregut. A la part superior, un rellotge de sol decorat amb motius ornamentals. A la part central de la façana, les obertures són de les mateixes característiques que les de l'escala, agrupades per parelles. A la primera planta hi ha una terrassa amb barana d'obra motllurada i entaulament de bigues. La crugia adossada a l'oest presenta el mateix tipus d'obertures anteriors, però agrupades en grups de tres. A l'altell hi ha un òcul emmarcat. La façana posterior manté les mateixes característiques tipològiques que la resta de façanes de l'edifici.

La creació de les Antigues Escoles o també nomenades Escoles de la Mancomunitat va ser promoguda per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925 ) , va funcionar com a escola durant 80 anys.

L'any 1999 l'edifici fou traspassat al patrimoni municipal. Després de traslladar els alumnes a la nova escola del Quintants, l'escola va patir una sèrie de reestructuracions per acollir les dependències de l'actual Ajuntament. Aquest va ser inaugurat el 5 de febrer de 2005

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte de la rehabilitació.

Si us interessa el tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista us recomano un a lectura :
Das, Ribes de Freser, Vilobí d’Onyar, Salardú,... , un món per explicar a la ciutadania.
http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall16.pdf

Tenim publicades MÉS de 1000 escoles a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i esperem la col•laboració de TOTHOM a l’email coneixercatalunya@gmail.com per assolir la TOTALITAT d’aquest edificis que estimen en no menys de 3.000 arreu de Catalunya

Palau-saverdera gràcies a les búfales de la Ramaderia Mont ha tingut un ressò internacional.
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/ramaderia-mont/

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. PUJALS DELS CAVALLERS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Costa retratar l’església parroquial de Pujals dels Cavallers, avui al terme de Cornellà del Terri, està situada en una petita elevació, i quasi engolida per un edifici en la seva part posterior i lateral dreta.

Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de nau única, planta rectangular amb absis i dues capelletes laterals de construcció posterior. Les parets portants són en bona part fetes amb carreus de diferents mides. La nau és coberta amb volta de mig punt i teulada a dues vessants. Presenta un campanar amb espadanya cobert amb teulada. A sobre de la volta hi ha restes de l'antiga coberta que hauria anat directament suportada a sobre d'ella. Inicialment l'edifici era romànic i posteriorment presentà ampliacions realitzades en el segle XVII.

La porta principal presenta una ferramenta de forja, la fusta, ja força gastada, és de xiprer. Té un forrellat senzill, sense cap tipus d'ornamentació i un pany amb sobrepany quadrat, amb quatre cares corbades i els vèrtex amb sageta que subjecta un clau de cabota grossa. Només tres dels claus són d'època. La porta està reforçada amb les típiques espirals romàniques: un plançó acanalat partit en dos pels extrems que es cargolen un per cada banda. La porta va ser restaurada l'any 1655, data que fou gravada a la fusta i que es pot veure clarament com ocupa el lloc on hi havia una de les espirals.

A l'interior de l'església hi ha una talla de Sant Antoni amb el Nen, del segle XVII, restaurada.

Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells

Per nomenclàtors del segle XV se sap que, des d'abans, aquesta parròquia era dedicada a Santa Eulàlia, i el seu mossèn assistia als sínodes celebrats a Girona. En un visita realitzada pel bisbe de Girona, l'any 1363, va comprovar el mal estat en que es trobava la teulada de l'església, i que la parròquia no podia pagar les obres de millora.

L'any 1420 el bisbe Andreu Bertran ordenà que el Santíssim Sagrament fos guardat en un tabernacle o sagrari.

Cap al segle XVII es va reformar la fàbrica de temple. En concret, es van construir dues capelletes laterals i la sagristia.

No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes

És bo recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.

Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA ANNA DE L’ESTARTIT. TORROELLA DE MONTGRÍ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de l’Estartit, topònim derivat de AESTUARIUM TICERI, estuari del Ter, patrimoni Gencat ens diu que és un temple amb planta de creu llatina, d'una sola nau amb absis semicircular, amb cúpula semiesfèrica sobre el creuer, que es reflecteix exteriorment en cimbori vuitavat, amb vuit obertures d'arc de mig punt atrompetades. La façana presenta un cos central avançat amb la porta d'accés d'arc de mig punt, una finestra de la mateixa tipologia i un campanar superior de base quadrada i coronament amb merlets; a ambdós costats d'aquest cos hi ha paraments amb finestres. Hi ha un ús decoratiu dels elements del vocabulari romànic, (aquets llombards, atrompetant de les obertures, arcs de mig punt, ...).

Josep, Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) l’havia retratat l’any 1912, abans de que fos reconstruïda i eixamplada l'any 1920.

A la façana hi ha una placa, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria.

Us deixo un enllaç on podreu llegir un interessat i documentat article sobre Pere Coll Rigau ( 1853-1918), en el que no consta però, qui va el mestre d’obres i/o arquitecte de Santa Anna de l’Estartit.
http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/viewFile/200357/281434

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Un bon amic, metge hematòleg, m’explica que en general els gironins son els catalans que presenten un menor índex de 'feixisme en  sang’, dit això, m’insistia però en el llarguíssim període d’emmetzinament que patien uns i altres, que acabava provocant la ‘inèrcia perniciosa’ que assola Catalunya.

El Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l’església de Santa Anna de l’Estartit, terme de Torroella de Montgrí, a la comarca de l’Empordanet, em diu que l’autor, va ser l’arquitecte Isidre Bosch Bataller ( Vilanna, 1875- Vilanna, Bescanó , 1960 )

Que Santa Anna i Sant Joaquim, elevin a l'Altíssim la pregària de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!!

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT A CA LA GODÓ. TIANA. EL MARESME

Preguntava l’advocació de la Capella de la casa de número 24 del carrer Doctor Fàbregas, i em contestaven que està dessacralitzada – sembla que es fa servir com un edifici auxiliar - ; pel que fa al Sant/a o Marededéu que s’hi venerava, el meu interlocutor ho desconeixia.

Trobo absolutamebt inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Vila que tancava l’any 2013 amb un cens de 8.221 habitants, i amb una llarga tradició de lloc d’estiueig, que ha deixat un ric i variat patrimoni històric.
Segur que això té una explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Recordo la frase ‘Catalunya serà cristiana o no serà’, atribuïda al Venerable Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916 ), Bisbe de Vic que refusava l’any 1906 la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra.

Quan marxa Déu, el Maligne es frega les mans

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em deixava un missatge al facebook, a la Mare de Deu de Montserrat de Ca la Godó .

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ANTIGUES ESCOLES DE SERRA DE DARÓ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a en relació a Serra de Daró:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=daro&page=1&pos=6

Edifici de dues plantes orientat a l'oest. La façana, d’ accentuada simetria, està coronada per un frontó esglaonat.
A la banda sud s'estén el pati, clara mostra d'una arquitectura funcional i d'un esperit noucentista.

"Amb esperit de modernitat, la República va desenvolupar una política d'inversió pública millorant els serveis de la població rural. Les escoles d'Ultramort, Serra de Daró, Sant Jordi i Verges exemplifiquen l'arquitectura culta integrada a l'arquitectura popular a través d'una racionalització de les formes constructives vernàcules de cada una d'elles realitzades en un estil diferent, mostra de l'eclecticisme constructiu de l'època" (Ll. Auquer reg. 2207).

Sabem que les escola de Sant Jordi eren dissenyades per l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996), que haurà de marxar a l’exili atesa la seva vinculació professional i política amb a Generalitat, la II Republicà, la democràcia i la llibertat.

Cerqueu l’article de la GEMMA DOMÈNECH CASADEVALL
Resistència i compromís: Emili Blanch Roig, arquitecte racionalista.

Sou pregats de fer-nos saber a l’enmail coneixercatalunya@gmail.com l’autor de les escoles d'Ultramort , Serra de Daró, Verges, Gualta, ......,

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

M’explicava un bon amic, metge hematòleg, que en general els gironins son els catalans que tenen una menor presència de feixisme a la seva sang.

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE CAN REGÀS DE TIANA

La Capella era obra de Lluis Riudor i Carol(1906-1989); el pintor Josep Obiols i Palau ( Sarrià, Barcelonès, 1894 —Barcelona, 1967 ) que a la postguerra, retrobant la seva activitat de muralista; decorava la capella privada de Miquel Regàs Ardevòl, a Tiana (1940), advocada possiblement a Sant Felip Neri.

La capella juntament amb tota la casa va quedar en mans dels frares felipons, de la congregació de Sant Felip Neri. El testament de Miquel Regàs prohibia que la casa es posés a la venda i obligava a destinar la finca a casa de repòs per gent gran i menestral. Els felipons hi van fer casa de colònies i anys més tard ha acabat en mans privades.

La capella està dessacralitzada, i hom voldria saber on està l'estàtua de fusta que representava Sant Miquel, obra de l'escultor Joan Borrel Nicolau, (Barcelona, 13 d'agost del 1888- 26 d'abril del 1951)

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/02/11/pagina-24/33557281/pdf.html

M'assabentava que ara l'Ajuntament té intenció d'enderrocar-la.

https://m.facebook.com/photo.php?fbid=699849356776443&id=689545627806816&set=pcb.699866193441426&source=49

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20140919/54415211398/veins-de-tiana-recullen-signatures-contra-l-enderroc-d-unes-cases-al-centre-del-poble.html

S'ha fet ja una pàgina al Facebook ' Salvem la Capella' de Can Regàs'?

En pot confirmar algú l'advocació d'aquesta Capella, a l'email coneixercatalunya@gmail.com ?.Des de l'Arxiu Gavin en contestaven, CAPELLA DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL

La Gemma Liñán em deixava un comentari al facebook; la van tirar a terra juntament amb can Guardiola... Alguns vam intentar evitar-ho, però no ens van escoltar.

Al costat d'on era la capella hi han posat el tramvia rehabilitat.

És curiós que anem enderrocant bocins de la nostra història per una banda i a la vegada reconstruint-ne uns altres, per una altra.

Suposo que són prioritats i criteris dels que governen.

El Josep Toffoli Carbonell, em deixava un comentari al facebook; l'any 1909 es va fer un avantprojecte per obrir la carretera. A l'any 1937 es va fer un altre projecte per poder obrir la carretera. La manca de pressupost va impedir obrir-la. Quan l'any 1940 se li va concedir el sr. Regàs el permís per construir la capella, ja se li va concedir el permís a precari, doncs es va considerar que tard o d'hora s'obriria la carretera.

Per cert, els planols de la capella estan firmats per l'arquitecte Lluis Riudor i Carol(1906-1989), fill de l'arquitecte Ramón Maria Riudor i Capella (1867-1938). No sé d'on surt que la capella és de Raimon Duran i Reynals.

Ho farem saber al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín)

IN MEMORIAM DE CAN GORGOT DE VILAMANISCLE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publicava unes fotografies del casal dit Can Gorgot que està a la part més alta del poble de Vilamaniscle, conegut ara també, amb el nom de Castell de Vilamaniscle.

El nom de Castell de Vilamaniscle, ve segurament a causa de les seves enormes proporcions i de la seva situació preeminent dins el nucli urbà.

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció que presenta planta rectangular, i disposa de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt de pedra calcària ben tallada. Damunt la clau de l'arc hi ha un emblema en relleu, amb decoració barroca, amb una inscripció que resa: NADA SIN DIOS. L'aparell de pedruscall apareix en tot l'edifici a excepció del perímetre de les obertures, on s'aprecien carreus ben escairats que permeten remarcar-les visualment. A la part superior de la façana i del llenç nord es conserven dues grans mènsules que devien sostenir un matacà defensiu. En aquest mateix sentit s'obriren algunes espitlleres que avui apareixen cegades. Al mur de ponent hi ha sageteres.

L'interior del casal es troba en un estat deplorable: la teulada s'ha enfonsat en diferents punts i alguns llenços dels murs s'han enrunat.

Està documentat al fons patrimonial de la família Gorgot ( propietaris i residents a l’ actualment dita torre Galatea de Figueres), que l’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.

Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638.

L’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.

Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638

L’ 11 de setembre de 1714 , entre les 8:00-9:00 hores, tingué lloc una junta a la casa d'en Ramon Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura.

Hi participaren:

• Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733).
• Conseller Sisè: Jeroni Ferrer( segle. XVII - segle. XVIII).
• Agent secret de Carles III a Barcelona: Francesc Verneda i Serarols
• Tinent del Governador de Catalunya: Francesc de Sayol i de Quarteroni
• Coronel de cavalleria: Sebastià de Dalmau Oller (Barcelona, 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)
• Coronel d'infanteria del Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726 ): Juan Francisco Ferrer (incorporat posteriorment)
• Manuel de Ferrer i de Sitges
• Altres.

La família Gorgot en va mantenir la possessió d’aquest casal fins al segle XX.

Actualment és propietat de l'Ajuntament.

El sostre demogràfic de Vilamaniscle s’assolia al cens de 1877 amb 456 ànimes, amb una població escolaritzable estimada en 152 infants i joves, això em feia pensar que hi havia escoles abans de la dictadura franquista, de les que no trobava però, cap referència. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com