Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
A Sant Feliu de Guíxols, el mestre Telesfor Yzal, que tenia l’escola al monestir de Sant Benet, exposà “El salón escuela-superior está en la planta baja de dicho edificio, tiene una forma rectangular, es bajo de techo, de mala ventilación, de escasa luz, y poco apropiado al oficio al que se le destina; su pavimento esta enladrillado; su techo es bóveda agrietada en casi toda su longitud; tiene una antesala de cortas dimensiones y sus aberturas son tres cuyas puertas y ventanas están sumamente deterioradas. ”
No trobava constància d’aquest us a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Guixols&page=20
La imatge més antiga que he pogut localitzar és de l’any 1913, i li hem d’agrair al Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), que no va rebre cap reconeixement públic, per una tasca que Catalunya no PODRÀ pagar MAI.
És bo de recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : deixeble, alumne.
https://books.google.es/books?id=LjvIpJMSNqoC&pg=PA96&lpg=PA96&dq=escola+d%27Ullastret.+Empord%C3%A0&source=bl&ots=j5ZVE6En5g&sig=Wm3oBJM8NzveZ_fhEXAUynRl8wo&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwits_CN6bXRAhWHcRQKHaJ8Bvk4ChDoAQhIMAY#v=onepage&q=escola%20d'Ullastret.%20Empord%C3%A0&f=false
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
