Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb capelles laterals entre grans contraforts i capçalera integrada a la nau, sense obertures. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes, dividida en tres crugies per dos arcs torals de mig punt. Les capelles estan cobertes amb volta d'aresta i es comuniquen amb la nau mitjançant arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha el cor. La façana principal presenta una porta d'accés elevada respecte al nivell del carrer. És d'obertura rectangular i està decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres, entaulament i frontó trencat, coronat per una fornícula buida emmarcada per dos pinacles acabats amb una esfera. La façana es completa amb un rosetó adovellat i una cornisa ondulada a la part superior. A la dreta s'eleva el campanar, de planta quadrada i amb coberta piramidal. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt, una damunt de l'altra. L'interior del temple presenta, a l'altar major, un gran retaule de guix d'estil neoclàssic i d'altres interessants talles de verges i sants barroques als altars laterals.
La construcció és bastida amb pedra desbastada lligada amb abundant morter de calç, amb carreus a les cantonades. La façana principal conserva restes de l'esgrafiat original decorat i, a la part superior, un rellotge de sol.
La construcció de l'actual església de Sant Vicenç es situa en el segle XVIII, fet confirmat per les dates que figuren a diverses parts de l'edifici (frontó façana: 1754; sagristies: 1748 i 1749). Substituí l'antiga església del mateix nom que s'elevava a poca distància i de la qual no en queda cap vestigi. Joan Badia Homs ( Palafrugell, 9-05-1941 ) , apunta la hipòtesi que els carreus de l'antiga construcció poguessin haver estat aprofitats per bastir la capçalera del temple actual, ja que la resta de l'edifici és de paredat (fet que indicaria, en qualsevol cas, que els carreus procedeixen d'un edifici més antic).
El Josep Salvany
i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir
la fitxa per al Col·legi de Metges, i a qui Catalunya li deu un reconeixement explícit,
retratava l’església l’any 1923
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que qualificarien els guanyadors com ‘Guerra Civil’, i fons com ‘Cruzada’, Sant Vicenç, com molts altres temples, va ser objecte d’accions vandàliques, que no afectaven però, a l'estructura de l'edifici, sinó més bé a les imatges de l'interior.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Tothom està en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El món va girar els ulls a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció de Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.
Ahir 15.10.2023, commemoravem un màrtir de Catalunya, Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940)
https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU
Que Sant Vicenç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels empordanesos , armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Vaig pasar tots els estius de la meva infantesa casa els meus avis I uncles Can Reixach Mas dw can Carbo.Soc el fill d,en Palayo I el meu uncle ara en Jaume Reixach
ResponElimina