Retratava l’església parroquial de Santa Maria de Meià, bastida a la segona meitat del segle XVII en substitució d’una edificació romànica, patrimoni Gencat ens diu que consta d'una nau amb capelles laterals que es comuniquen. De l'antiga església romànica només en queda el mur del migdia que dóna cap al monestir, amb una petita porta de mig punt, cegada, així com l'arcada que donava pas al braç del creuer de migdia (que es troba tapiada amb tombes medievals que hi havia a l'antic temple). També es conserven uns fragments de la volta del cimbori, vuitavat, al darrere del campanar modern fet a l'inici del segle XX.
L'església està coberta amb volta de canó. Fotografia del Jordi Contijoch Boada. 2010
A l'exterior destaca el volum de la nau, més alta, coberta a dues vessants. Sota el ràfec de la teulada de la nau corre una filera de petites finestres d'arc de mig punt, obertes a un parament irregular que contrasta amb el de la façana, de carreus ben escairats. El campanar, adossat a l'esquerra de la façana, constitueix un cos avançat respecte al frontis de la façana. Fou acabat modernament (1908), i és format per un primer cos de planta quadrada i un segon de planta octogonal, amb pilastres cantoneres que flanquegen obertures d'arc de mig punt amb ulls al capdamunt a quatre dels costats. És coronat per una cúpula semiesfèrica i una creu de pedra.
Encastats en el mur lateral de l'església de Santa Maria de Meià s'hi troben cinc sepulcres medievals, que podrien ser dels segles XII-XIII.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República el monestir oferia serveis d'hospital militar. Passada la comtessa bèl•lica tornà a exercir de rectoria, i des de 1954 es convertí en una casa de colònies de l'Acció Catòlica de Balaguer.
http://www.femn.org/index.php/llistatcases/110-casasantamaria
Avui està gestionada per la Fundació Pere Tarrés.
http://www.casesdecolonies.cat/noguera/casa-de-colonies-santa-maria-de-meia/
Santa Maria de Meià, com la mateixa Vilanova, i els pobles de la Baronia de la Vansa, eren municipis independents fins a l‘any 1926, en que al•legant motius d’estalvi s’integraven en un únic terme. Certament s’estalvia MOLT eliminant municipis, avui a excepció de Vilanova de Meià, on visita un cop a la setmana, NO HI HA METGE, a Santa Maria de Meià, Gàrzola, Lluçars, Tòrrec,...., per descomptat tampoc botiga, farmàcia, forn, ..., si cal fer benzina, gasoil,.., s’ha d’anar fins Artesa de Segre. Al mateix temps, els senyors diputats, senadors,..., poden prendre cafè a preus d’escàndol, això és estalvi?. Ens sobren politics ‘honestos’, i atenen al fet objectiu que el REINO DE ESPAÑA està entre els països més corruptes del món, imagineu-vos si es podrien estalviar diners,oi?. I us imagineu com viuríem si els corruptes haguessin de tornar els diners ?.
M’explicava una persona que havia emigrat a l’Argentina , que allà la gent senzilla, acostuma a dir ‘ algún día sonaran los tiros por el lado de la justicia’ ; aquí com a l’Argentina les bones persones estan cansades d’esperar, oi?.
Retratava l’estudi de Santa Maria de Meià anterior a la dictadura franquista, l’edifici havia estat església advocada a Sant Benet, i posteriorment acolliria la Casa Consistorial.
Ens en manquen MOLTS ENCARA d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, que la seva existència no es divulgues en els llarguíssims anys de la dictadura franquista, té la seva lògica ‘perversa’, que això continuï quan fa mes de 40 anys de la mort oficial del ‘satrapa’, ja comença a donar mala espina,oi?.
Esperem rebre imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’estudi i/o escola on anaven els teus pares/avis, o vosaltres mateixos abans de la dictadura franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada