L’entitat Els Catòlics va néixer el 1878 amb el nom d’Escuela Católica de Obreros de Olot.
Deixant de banda qualsevol connotació política, es pot dir que el que més tard esdevindria el centre cultural Els Catòlics va néixer amb un propòsit social destinat a la classe obrera. D’antuvi, doncs, neix com una societat cultural, amb activitats com ara classes nocturnes gratuïtes, però al llarg de la seva història s’ha seguit sempre una política de portes obertes a qualsevol iniciativa, així com a l’acolliment de qualsevol grup cultural, artístic o esportiu que no tingui local on aixoplugar-se.
Trobava una fotografia ; membres de l'Escuela de Obreros Olotenses durant
una excursió a Sant Aniol de Finestres. Al centre, amb la càmera, el fotògraf
Esteve Morer Toronell (1859-1939) . 📷 Vicenç Grivé Coma (Olot, 1838–1896)
De l’escola n’expliquen a : https://issuu.com/vallgurnera/docs/hmo
Des d’Els Catòlics s’ha fomentat la formació i la difusió de diferents camps de la cultura.
Menció especial mereix el teatre, que va néixer amb la mateixa fundació de l’entitat. S’hi han representat tot tipus d’obres, amb els Pastorets d’Olot com una de les més representatives. Actualment a la sala de teatre Pere Serrat, s’hi representen obres de companyies d’aficionats i també hi assagen els alumnes de l’escola de teatre Groc Llimona, dirigida per Anna Roca. Els Pastorets d’Olot, aquesta obra teatral tan olotina que es representa a Els Catòlics des de l’any 1880, ha constituït en la historia de l’entitat un esdeveniment molt singular i importantíssim. Ha estat, sens dubte, l’obra teatral més celebrada de totes les que s’han dut a terme a la nostra ciutat. Cada any, pels volts de Nadal, Els Pastorets es representen al teatre d’Els Catòlics, això sí, actualitzant-los als temps actuals.
En l’àmbit lingüístic l’any 1906 s’hi impartia un curs de llengua francesa i a principis del segle XX la Secció d’Estudis del Centre Catòlic va ser corresponsal de l’obra Diccionari Català, Valencià, Balear, d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.
Pel que fa a la fotografia, a partir de 1928 l’entitat va acollir una agrupació fotogràfica que es va mantenir en actiu fins a finals de segle, quan minvà l’activitat amb el naixement de la fotografia digital.
La difusió de la sardana també ha estat present en les activitats de l’entitat, amb l’aparició de les primeres colles sardanistes als anys quaranta, com Salta i Balla, Joventut Olotina o Garrotxa, entre d’altres.
Pel que fa als esports, la secció esportiva del Centre Catòlic va néixer el 1944 i ha acollit un munt de disciplines, com ara tennis de taula, futbolí, escacs, futbol, futbol sala, ciclisme, bàsquet o motociclisme, la majoria dels quals, en anar creixent, s’han constituït com a clubs esportius. D’altra banda, la penya cavallista, que va començar a celebrar la festa de Sant Antoni a Olot, en els seus inicis també s’acollí a Els Catòlics.
Els Catòlics també ha tingut un paper important en la celebració d’esdeveniments tradicionals a Olot. En temps de postguerra i a petició de l’alcalde d’Olot Pere Bretcha, Els Catòlics va acceptar la responsabilitat d’organitzar la Cavalcada de Reis. Els Reis han arribat a Olot de totes maneres, a cavall, en cotxe o en carrossa, i per diferents indrets de la ciutat, del Parc Nou a Sant Francesc, passant per la plaça Clarà. Els patges també van prendre protagonisme i, uns dies abans de la cavalcada, recollien les cartes dels nens en una tenda, inicialment situada a la plaça dels Gegants i posteriorment al Firalet i a les escales de Sant Esteve, fins que es va produir l’autèntic esclat dels campaments nadalencs, a la plaça Clarà, on encara es fan. Des d’Els Catòlics hem d’agrair a les prop de 400 persones que col•laboren de manera desinteressada perquè la Cavalcada sigui un èxit.
Un altre dels esdeveniments mítics que han estat organitzats per Els Catòlics, des de ja abans de la Guerra Civil, és el concurs de carrosses Coso Iris, per Festes del Tura. Després d’un temps de pausa, l’esdeveniment es va reprendre a càrrec de la mateixa entitat a partir de l’any 1952 i fins al 1996. Actualment aquesta desfilada de carrosses l’organitza el CIT amb el nom de Batalla de les Flors.
En el camp de l’art, el 1995 Els Catòlics va iniciar el Concurs Internacional de Gravat Premi El Caliu amb l’objectiu de promoure la pràctica del gravat i estimular-ne el col•leccionisme .
Finalment, Els Catòlics també fa la funció d’hotel d’entitats, i en aquesta faceta ha donat suport, entre d’altres, a Olot.doc, Penya Blanc i Blava, Rialles, Associació de Pares d’Alumnes IES Montsacopa, AOAPIX o Club Caravaning La Garrotxa. http://www.olotcultura.cat/els-catolics/
L’Ajuntament d’Olot fa costat a les entitats culturals:
http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticies/etiqueta/Els+Cat%C3%B2lics
La Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fèiem l’itinerari Modernista d’Olot, i dinàvem als Catòlics; i ens hauria agradat veure i retratar les instal•lacions.
Quan a la descripció de l’edifici patrimoni Gencat ens diu ; casa entre mitgeres de planta rectangular i teulat a dues aigües. Disposa de baixos i tres pisos superiors, els primers amb gran porta central i dos locals comercials als costats; els segons amb les obertures distribuïdes simètricament i les baranes de fosa. Els murs varen ser estucats imitant la pedra i s'emprà el rajol. El pis superior té intercalades petites finestres amb plafons pintats representant motius florals, on predominen els colors ocres i blaus. Entre els balcons del segon pis hi ha dos grans arcs apuntats fets de rajols. La decoració de la façana fa pensar en els primer Modernisme.
Llegia que Joaquim Danés i Torras, (Olot, 1888-1960), defensava la tesis que l 'any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver , casada amb Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes , senyors de Les Presses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla, Cabanes i Montrós, va fer aixecar damunt el dit mas de la Masó o Sa Masó, l'actual casal dels Vallgornera - Els Catòlics s’aixecaven en terres que històricament eren també d’aquell. Mas - . El seu fill, Antoni de Vallgornera, contragué matrimoni el 1754 amb Antònia de Lentorn, els quals al seu torn, tingueren com a hereu Ramon de Vallgornera i de Lentorn, esdevingut l’any 1796 primer marquès de Vallgornera, pr decisió del rei Carles IV d'Espanya ( Portici , 11 de novembre de 1748- Nàpols 19 de gener de 1819).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada