La família Solà, originària de Batet de la Serra (Garrotxa), s'establí a Olot el 1781, i construí l'edifici actual, ubicat en el passeig del Firal, que fou començat a urbanitzar en els primers anys del segle XIX (1812-14). Una pubilla de la casa, Juliana Solà i Mandes, es casà amb Jacint de Morales, de família sevillana, i des d'aleshores la família ha pres el nom de Solà-Morales.
Francesc Barilli i Bernascon - el cognom es transforma en Bri-li - (nat a Corella, prop de Como, a la regió de Llombardia, el 1752 ó 1753 + Santa Pau, la Garrotxa, 22 de desembre de 1823 ), fou l’autor de la casa i dels esgrafiats. Joan Pagès i Pons, publica un documentat treball sobre aquesta família a : EN FRANCESC BARILLI O BRIL•LI I FAMÍLIA, A LA COMARCA DE LA GARROTXA http://pehoc.cat/2011/publicacions/annals/annals-1986-1987/
A principis de segle, entre 1912 i 1916, Lluís Domènech i Montaner * (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) va refer la façana, que decorà a l'estil modernista.
Patrimoni Gencat ens diu de la Casa Solà-Morales; edifici entre mitgeres, la façana del qual, refeta per Domènech i Montaner, resta dividida en tres cossos o registres superposats. El primer, amb una porta d'accés d'arc rebaixat a cada banda, que emmarquen el semisoterrani i l'entresolat, és decorat amb elements que recorden els desapareguts baixos de la casa Lleó-Morera (1905) del mateix Domènech, al passeig de Gràcia de Barcelona. Aquest cos és presidit per dues escultures femenines de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)[ , col•laborador de Domènech.
El segon cos, amb dos pisos superposats de severs balcons i una tribuna amb abundant decoració vegetal modernista, és totalment recobert amb esgrafiats, reproducció dels que ja hi havia al segle XVIII, de caire rococó. El darrer cos, una galeria seguida de falsos arcs, és coronat pel gran ràfec decorat de la teulada.
A l'interior, guarda interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX, obra de Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) i Ramon i Rafael Diví, i de Miralles (1854). Cal esmentar també l'oratori, de finals del segle XVIII, així com la galeria que hi porta, reformada a inicis del segle XIX per l'arquitecte Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943) i decorada pel pintor Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939)
Dues figures femenines situades a la balconada del pis principal que representen dones joves amb la figura molt estilitzada i idealitzada, amb les vestidures arrapades al cos. Els pentinats, molt fets enrere, deixen veure un rostre totalment net i sense expressió. Una d'elles sosté amb les dues mans uns brots de raïms i altres fruïts. L'altra sosté amb una mà flors i amb l'altra fruits. Estan realitzades en pedra polida molt blanca.
Em cridava l’atenció un escut parlant de cavaller amb les armes dels Solà – el sol - , i dels Morales – una morera -, no trobava però cap referència a aquesta família a : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/SOL%C1.html
Us deixo un enllaç al excel•lent treball de Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947-2011), en el que podreu conèixer més dades de la casa i la família : http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0181_101.pdf
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com de les dades complertes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels artistes; Ramon i Rafael Diví, i de Miralles.
De l’advocació de l’Oratori del que en voldríem rebre imatges, en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín ) i una fotografia datada el 12-X-1978 , de la Capella Oratori de Santa Faustina , de la Casa Solà Morales, a la ciutat d’Olot, comarca de la Garrotxa.
*La ‘destrucció’ del santuari del Tallat, produïda a principis del segle XX, permetia repartir les seves despulles , entre el Palau Maricel de Sitges (el portal d'entrada, a més de portes i finestres), Reus (la creu de la Misericòrdia) i, sobretot, el castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, on Domènech i Montaner tornà a muntar la galeria de set arcs apuntats i un portal gòtic florit, així com diversos portals i finestres.
L’artífex del Palau de Maricel de Sitges, va ser Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862- Sitges, Garraf, 20 de gener de 1934), enginyer, pintor, decorador, i un dels directors artístics de la Exposició Universal de Barcelona de 1929 , en la que va participar activament en la creació del Poble Espanyol de Montjuïc.
Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) ho va ser del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.
Un i altre, i moltes mes persones aleshores i ara, practicaven la tècnica de ‘desvestir un sant per vestir-ne un altre’, curiosament però, únicament recau sobre Lluís Domènech i Montaner, el retret del món cultural per aquestes accions.
Antonio Mora Vergés
Crec que la pubilla es deia Juliana de Sola i Llaudes. Ja que la mare era de can Llaudes de Besalu I per aixo, anys mes tard, la familia Sola, va hereta part del patrimoni Llaudes.
ResponEliminaEl marit,que era notari i de descendencia andalusa, ja feia unes cuantes generacions que estaven per aquestes terres.
Crec que la pubilla es deia Juliana de Sola i Llaudes. La seva mare era de can Llaudes de Besalu.
ResponElimina