ESCOLA PÚBLICA DE LA MASÓ AIXECADA PER LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

Llegia a la pàgina de l’escola els Til·lers de la Masó; Història de l’Escola.

L’Ajuntament de La Masó sol•licitar a la Mancomunitat de Catalunya la participació en un concurs públic per a la construcció de noves escoles ja que reunia totes les condicions de les bases. Comptava amb 25 nens i nenes, l’Ajuntament cedia els terrenys i es comprometia a dotar-lo d’aigua, de llum i de tots els elements que fessin falta per a una escola moderna i plural. Així li va ser concedit per La Mancomunitat de Catalunya i va ser una de les quatre escoles model creades, essent les altres les de els Torms (Garrigues), Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Palau-saverdera (Alt Empordà), inaugurades totes abans del 1923.

El terreny que ocuparia l’escola fou comprat a Ramon Palau i tenia una extensió de 380 m2. A principis de l’any 1919 l’edifici ja estava enllestit. La nova escola fou inaugurada el 20 de gener de 1920, a la inauguració hi va assistir Eugeni d’Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 de setembre de 1954)

Per iniciativa del president Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 – 1 d’agost de 1917), la Mancomunitat de Catalunya va inaugurar quatre escoles model, abans de l’adveniment de la dictadura, amb projectes d’ Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968).

L’escola de la Masó es projectà el 1914 i va ser la primera. També és el primer projecte de Florensa, que va obtenir el títol d’arquitecte el gener d’aquell any.

L’escola, encara en funcionament avui, és un petit edifici d’estructura senzilla, teulada a dues aigües, porticat amb sis columnes dòriques de pedra i un ràfec que deixa l’embigat del porxo a la vista. L’envolta el pati d’esbarjo per a la canalla, amb arbres. Les obertures de portes i finestres són en fals arc i en punt rodó i el sòcol és de pedra carejada. El projecte es va adjudicar el novembre de 1915, no es va acabar fins a principi de 1919 i a la inauguració, el 20 de gener de 1920, hi va assistir Eugeni d’Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 de setembre de 1954), llavors director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat.

Quan al topònim us deixo un enllaç molt interessant : https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/02_plaza.PDF

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Al Conèixer Catalunya programen les publicacions per tal de mantenir un ritme mínim d’una al dia, com les nostres matèries d’interès bàsicament es centren en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Carmen Lamela Díaz (1961), la jutgessa de l’Audiència Nacional que decidia l’empresonament de tots ells, va rebre el 15 d’octubre de 2016 la Cruz de Plata del Mérito de la Guardia Civil, i el proppassat mes de setembre de 2017 la medalla al Mérito Policial, atorgada pel Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez (Montellano, Sevilla, 21 de gener de 1957) Les medalles policials comporten la percepció de pensions econòmiques.

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

Bèlgica troba que l’article 14 de la Constitució de 1978 :

Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

S’està incomplint amb coses com :

LA RECOLLIDA DE FIRMES CONTRA CATALUNYA
http://politica.e-noticies.es/por-favor-echeme-aqui-una-firmita-contra-los-catalanes-69902.html

El, A P0R ELLOS !
https://www.ara.cat/analisi/Lanalisi-dAntoni-Bassas-por-ellos_0_1876612414.html

El MÁS DURA SERÁ LA CAIDA
http://www.publico.es/politica/dura-sera-caida-titula-fiscalia-archivo-comunicado-querellas-puigdemont-forcadell.html

EL ‘OSITO’
http://www.abc.es/espana/abci-tres-agentes-policia-nacional-5634303672001-20171103015003_video.html

El Trato ‘ exquisito
http://www.elnacional.cat/es/politica/abogado-junqueras-carcel-traslado_208974_102.html
...

El tripartit PP, Cs,PSOE, sembla que no té la mateixa percepció.