ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. CAPELLA DEL CEMENTIRI DE MASPUJOLS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Veníem de les Borges del Camp on ens havíem proveït de coces de recapte al forn de la carretera – en la meva condició d’aborigen d’aquesta comarca, aprofito sempre que vinc per a comprar-ne -, feia un dia de fort vent, i pel camí de xiprers que des del poble de Maspujols enllaça amb l’ermita, ens arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fins a la petita plaça que es forma davant d’aquest temple , del que en trobava aquesta descripció ; edifici d'una sola nau, de planta rectangular, obra de paredat amb reforços de carreus en els angles. Façana pràcticament tota arrebossada de blanc, coronada per una espadanya alta, doble, amb quatre campanes. Porta d'arc rodó, adovellat. Capçalera arrodonida, amb l'altar senzill. Interessant coberta, amb embigats i encavallaments de fusta que sostenen un sostre nou, de maons, i teulada de dues vessants. Interior totalment emblanquinat. Té annexada, prop de la capçalera, a la banda del poble, una capella de planta quadrada de parament més antic.

Sant Antoni de Pàdua – una advocació poc pagesa – superava a Maspujols els efectes de la mal dita guerra dels Matiners – en realitat una Guerra Civil, com ho foren totes les mal dites Carlines -, cosa que no li succeïa dissortadament a la seva homònima de l’Aleixar.

S’alçava al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - , i ultra la restauració dels danys de la guerra dels Matiners, patia alguna transformació en ocasió del trasllat del cementiri municipal l’any 1860 – en la primera gran operació d’especulació immobiliària del REINO DE ESPAÑA- el fossar i l’ermita es metamorfosaven en un mateix estil pompeià. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquella ‘ transformació’, que deixava sense sentit la casa de l'ermità.

La manca de conservació de l'edifici eclesial provocà que el 10 de juliol de 1940 s'ensorrés la teulada i la paret que tocava amb el cementiri, i que el mes de febrer de 1962 caiguessin la façana, la paret davantera de la casa de l'ermità i el mur de contenció de la plaça, la reconstrucció finalitzava un any i mig més tard, el 1963.

Llegia que ha estat restaurada per l’Enric Baixeres Sastre , que ens deixava el 19.05.2013 ; en dissenyà la façana, de la qual destaquen l'espadanya, dotada de quatre campanes, i una escala de granit, que permet l'accés a l'interior, clos com és mal costum arreu, en dia de la nostra visita , i del que s’explica a la pàgina de l’ajuntament que el presideix la imatge de sant Antoni de Pàdua, que queda flanquejada per dos relleus de 3 metres x 0,8 metres cada un; dedicats a sant Antoni Abat, protector dels pagesos, i a sant Francesc Xavier, copatró del poble, dels que no en trobava imatges enlloc. Sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatywalunya@gmail.com

Retratava també el fossar annex.

El dia de la nostra visita feia molt vent, i no vàrem coincidir amb cap esser humà per preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, al cens de 1857 constaven inscrits 652 veïns , això atesa l’esperança de vida de l’època ens fa pensar en una població en edat escolar no inferior a 217 nens i nenes.

Ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, privades i/o religioses de Maspujols abans de la dictadura franquista, o mal dita ‘guerra civil’.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés
----------------------------------------------------------

Altressí,

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.