Del temple advocat a Sant Simó Apòstol, ens diu patrimoni Gencat ; edifici d'una nau amb contraforts, entre els quals hi ha diverses capelles laterals. La capçalera és lleugerament poligonal. El campanar, de maó, s'eleva als peus de l'església, a la part esquerra, i és de base quadrada amb dos cossos vuitavats acabats en coberta piramidal. La façana té una porta d'arc ogival, envoltada per grans carreus i coronada per una cornisa que ressegueix l'arc, i damunt la qual hi ha una creu. En la part superior hi ha un rosetó, remarcat per una motllura decorativa d'arc apuntat. La coberta de l'edifici és a dues vessants, i el material emprat és la pedra. L'obra correspon a un gòtic tardà amb elements barrocs.
Demanarem imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) un email en el que m’adjuntaven una fotografia datada l'1-XII-1974, del interior de l’església parroquial de Sant Simó al poble de Fonstcaldes al terme municipal de Valls, a la comarca de l’ Alt Camp.
El Josep Sansalvador i Castellet, em recorda que el camp sobirà de Tarragona no existeix com comarca.... pels que veuen el bloc suposo que els desconcerta no posar la comarca oficial a la qual pertanyen els municipis, com a mi que hem toca cercar la comarca per fer la consulta . Josep, faig propòsit d’esmena, ultra la denominació que jo considero ‘lògica’ posaré també la forma en que es designa la comarca en la nomenclatura del REINO DE ESPAÑA.
Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2017/09/goigs-sant-simo-apostol-fontscaldes.html
A Fontscaldes als anys 30 del segle XX es descobrí un important forn de ceràmica ibèrica que fou excavat per l’Institut d’Estudis Catalans (ara és pràcticament abandonat) i que contenia una de les millors col·leccions de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (segles III-II aC) amb la decoració característica de la Catalunya meridional (sobretot motius vegetals estilitzats); una bona part es troba ara al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Retratava l’edifici que acollia l’escola abans i durant la dictadura franquista de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l'email coneixercatalunya@gmail.com .
Dinàvem al restaurant Cervelló , que us recomano molt . on advertia ja la preocupació i l’interès de molts dels comensals, en el desenvolupament de les declaracions a l’Audiència Nacional del Vice-President i els consellers.
Al Conèixer Catalunya programen les publicacions per tal de mantenir un ritme mínim d’una al dia; com les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Carmen Lamela Díaz (1961), la jutgessa de l’Audiència Nacional que decidia l’empresonament de tots ells, va rebre el 15 d’octubre de 2016 la Cruz de Plata del Mérito de la Guardia Civil, i el proppassat mes de setembre de 2017 la medalla al Mérito Policial, atorgada pel Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez (Montellano, Sevilla, 21 de gener de 1957) Les medalles policials comporten la percepció de pensions econòmiques.
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.
Hola, enhorabona pel bloc.
ResponEliminaLes comarques son molt nostres, delimiten una part de la geografia molt acuradament, en canvi les provincies son molt genèriques i gens nostres de casa :-)