MASIA SECANELLA. IN MEMORIAM DELS MESTRES DE SEQUER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem al mas Secanella, on en absència de qualsevol rètol - mal costum que s’ha generalitzat a la comarca - ens indicaven el camí per accedir fins a Santa Maria de Montraveta on recolliríem imatges de l’extrema desolació en que es troba l’esglesiola, dissortadament extrapolable a una bona part del patrimoni històric i/o artístic del Solsonès i àdhuc de Catalunya.

De Secanella, masia més que mil·lenària no en trobava cap dada interessant al catàleg de masies de Llobera, m’explicaven alhora que el camí per accedir a Santa Maria de Montraveta, topònim del que no en trobava referència, que a la casa s’hi havia impartit docència en algun moment, com també a la l’Església de Sant Pere de Llobera, on encara avui es conserven pissarres i material escolar, li demanava al meu interlocutor que si en tenia ocasió ens fes arribar imatges d’aquella escola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Esperem del zel de l’actual resident a Secanella que ben aviat tinguem més informació d’aquesta casa forta, en la que molt possiblement hi havia una capella interior. Ens encantarà fer-nos-en ressò al Coneixer Catalunya.

Reiterem constantment que
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Des de la solitud de Santa Maria de Montraveta, aixecava la meva sempiterna pregaria a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !”

Antonio Mora Vergés