Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.
Llegia que l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), va ser l’autor de l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga, al Vallès Oriental.
Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; edifici civil, aïllat, destinat a escoles. Consta de planta soterrani i planta baixa. La planta és rectangular i la composició simètrica. El cos central el forma un atri de quatre columnes acanalades que reposen damunt un estilobat de pedra. Coberta de faldons amb teula plana.
Al fris de l'entaulament hi ha la inscripció: "Initum Sapiente Timor Domini".
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
L’Enric Costa Argemí de l’ Àrea de Patrimoni de l’ Ajuntament de la Garriga, em feia arribar un email, en el que em deia ;
Benvolgut,
En el següent enllaç hi trobaràs el resultat d’una tesi doctoral sobre l’arquitecte Xavier Turull: http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/lobra-de-xavier-turull-i-ventosa-larquitecte-oblidat. En ella hi ha el màxim d’informació possible sobre l’Escola Sant Lluís (“Francesc Ferrer i Guàrdia” durant la Guerra Civil).
Així mateix, al perfil de Flickr de l’Ajuntament hi trobaràs també alguna foto on hi surt l’escola Sant Lluís. Si tens interès en alguna foto en concret, ens la pots demanar sense cap problema: https://www.flickr.com/photos/ajlagarriga/albums/with/72157634334487191
Gràcies per l’interès!
Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.
En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada