El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a recollir imatges de la ciutat de Solsona, en aquest cas de la Glorieta de la Vila Riu, de la patrimoni Gencat ens diu que és dels pocs elements modernistes que hi ha Solsona. De planta irregular la seva construcció es fa amb totxos i teules vidriades en la coberta.
Vista amb l'edifici del Seminari diocesà al fons. Antonio Mora Vergés 25.11.2017
Antonio Mora Vergés 25.11.2017
Vista des de la base de la Glorieta. Antonio Mora Vergés 25.11.2017
Li adjudica l’autoria a Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850[1] – 27 de desembre de 1923); no la trobava inclosa dins la relació d’obres – relació incompleta val a dir-ho – que podeu veure a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner
Una breu relació - no exhaustiva - d’alguns dels edificis modernistes:
Cal Pau de Marrossella, dissenyada per l'arquitecte (Barcelona, 1891 - 1987)
El Cambril de la Mare de Déu del Claustre de l'arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924
Hotel Sant Roc dels arquitectes Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), i Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937)
La Casa de Cultura, antic col·legi dels Claretians, de la que no trobava dades, sou pregats de fer-nos-en arribar, així com imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
...........
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5596-cat-ca_la_xata_o_ca_lalbareda.htm
Trobava en aquesta entrada :
http://elblogdelsenyori.blogspot.com.es/2017/07/la-glorieta-de-la-villa-riu.html
És obra de l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) , que al Solsonès també és el responsable de l'Hotel Sant Roc ( continuant el projecte d'Ignasi Oms i Ponsa després de la seva mort ), i el cementiri d'Olius. Penseu que en Bernardí fou l'arquitecte diocesà de Solsona, tasc< en la que entre altres aixecava l'església de Puigreig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928).
Hi ha doncs un dubte a resoldre, qui va ser REALMENT l’autor d’aquesta Glorieta ?. Dissortadament Solsona no disposa – encara - d’un Catàleg de patrimoni en línia, però, si sortosament d’arxius, i veïns erudits, esperem rebre noticies ben aviat a l’email
El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un document en el que s’afirma que la Glorieta Vila Riu fou dissenyada per Joaquin Tort Mensa – ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) , nebot de la Teresa Mensa Mestre ( Cervelló, gener de 1866 + Barcelona?, 28-06-1947 ), cunyada de Ramon Riu i Cabanes (Solsona, Solsonès, 1852 - Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1901) consagrat bisbe de Solsona l’any 1895, en restablir-se aquesta diòcesi.
Els carrers de Solsona, personatges que els donen nom. Passatge Vil·la Riu
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1947/06/29/pagina-9/33094341/pdf.html?search=Teresa%20Mensa%20Mestre
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1967/02/09/pagina-30/34350579/pdf.html?search=jOAQUIN%20tORT%20mENSA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1996/04/08/pagina-20/33924548/pdf.html?search=Joaquim%20Tort%20Mensa
http://www.betriu.com/tortbetriu.html
Així doncs, ni Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850– 27 de desembre de 1923), com recull Patrimoni Gencat, ni Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937)com sosté http://elblogdelsenyori.blogspot.com.es/2017/07/la-glorieta-de-la-villa-riu.html , ni per descomptat Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) com també s’ha especulat en algun moment, l’autor va ser Joaquin Tort Mensa, del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
coneixercatalunya@gmail.com .
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada