L’anhel que Pineda pogués gaudir d’una biblioteca partí de l’escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, novembre de 1881 - Perpinyà, abril de 1954), que suggerí al seu espòs, Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) aleshores alcalde de la vila, la necessitat de disposar d’un centre de lectura. La proposta fou ben acollida pel consistori i el 19 d’agost de 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca de tercer grau acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya.
L’Ajuntament de Pineda es comprometé a aportar el terreny necessari per a la construcció de l’edifici i assumir les despeses de subministrament elèctric, aigua potable, així com una contribució anual del 15% de l’import que aportés la Mancomunitat.
L’Ajuntament hagué de cercar els terrenys per a la construcció de l’edifici, la qual cosa va ser possible gracies a les aportacions dels habitants de la vila que col·laboraren en la compra del terreny.
El 29 d’octubre de 1917 s’havia posat la primera pedra coincidint amb la inauguració de la reforma de la Casa de la Vila, a l’acte hi assistí el president en funcions de la Mancomunitat el senyor Eugeni d’Ors Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954).
Un cop superats nombrosos esculls amb l’empresa constructora, el 25 de juny de 1922, coincidint amb la Festa petita de la localitat, s’inaugurà la Biblioteca Popular, que fou dotada inicialment amb un fons de 1947 volums.
L’acte fou presidit per Romà Sol i Mestre (Lleida, 1870 - Lleida, 1951), conseller de Cultura de la Mancomunitat i comptà amb un gran nombre de pinedencs.
El president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956, que no pogué assistir a l’acte inaugural, visità la nova biblioteca el 29de setembre de 1922 per a comprovar personalment l’estat del nou equipament cultural.
Des de l’any 1892 la biblioteca porta el nom del que fou alcalde de Pineda i il·lustre polític català, Manuel Serra i Moret.
La biblioteca de Pineda de Mar ocupa un edifici petit construït de nova planta per aquest fi, amb una ampliació feta entre 1981 i 1982.
Inicialment era una construcció de planta única quadrada que constava d’un vestíbul, una sala de lectures, un despatx i el servei, amb un total d’ocupació de planta de 157m2.
La façana principal és perfectament simètrica. Està composada de tres llenços verticals emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb un capitell d’estil jònic. Els llenços laterals són gairebé cecs, amb un petit ull de bou el·lipsoïdal vertical amb motllures decoratives. Al cos central hi trobem la porta d’accés a l’edifici. Un gran arc de punt rodó, amb clau ressaltada recolzen sobre unes cornises emmotllurades que reposen sobre dues pilastres i dues columnes jòniques exemptes amb base i capitell.
Per sobre dels tres cossos o llenços corre una cornisa i un fris decorat que fa la funció d’entaulament continu, el cos central es troba coronat per un frontó de timpà llis. Els cossos laterals es coronen amb una acroteri en forma de balustrada que recorre tot el perímetre de l’edifici.
Pel que fa a les façanes laterals hi veiem tres finestres de proporcions notable amb ampli volat.
L’edifici original es trobava aïllat al bell mig d’un petit jardí. L’ampliació del 1980-1982 va desfigurar l’encís del conjunt arquitectònic original.
Un nou cos d’edificació en forma d’ “L” envolta la planta primitiva, per dos dels seus costats, ocupant l’espai inicialment enjardinat fins a tocar la mitgera dels veïns. Aquest cos d’edificació moderna consta d’un vestíbul, una sala de conferència (avui dia transformat en la zona infantil), una sala de lectura i altres dependències de serveis.
Lluis Planas i Calvet. (Barcelona 1879- Barcelona, 1954). Arquitecte titulat 1906.
Treballà durant diversos anys al despatx de l’arquitecte J. Puig i Cadafalch.
De la seva primera obra cal destacar la casa Santamaria (1908) i la casa Pujadas (1909) , a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park.
El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona.
Presentat el concurs de biblioteques populars impulsades per la Mancomunitat de Catalunya, li van ser encarregades les biblioteques de Valls (la primera de Catalunya 1918), Olot, Sallent, el Vendrell, Canet de Mar i Pineda de Mar, entre d’altres. Totes aquestes biblioteques segueixen l’estètica noucentista en què es pot incloure la resta de la seva obra.
http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2014/05/els-temples-dels-llibres-les.html
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-7.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4
Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.
Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.
També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada