LA CASA TEIXIDOR DE GIRONA. CATALUNYA

El Miguel Calvet retratava de forma magistral el racó de la Ciutat on Rafael Masó Valentí (1880-1935), aixecava entre els anys 1918 y 1922 , aquest edifici per encàrrec d’Alfons Teixidor Saguer (Sant Julià de Ramis1865 – Girona, 1936).

Ha plogut molt des d’aquell temps – i quasi a disgust d’un bon nombre de catalans - ; perquè no disposa Girona d’un Catàleg de Patrimoni en línia ?.

El projecte de restauració i reforma per acollir la seu del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, va anar a càrrec dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, amb la col•laboració de Narcís Comadira. Ens agradarà tenir noticia d’ almenys el cognom matern d’aquests professionals a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'objectiu no va ser el restaurar l'edifici «de forma arqueològica, sinó reestructurar-lo potenciant els seus millors elements». Les obres van començar el 1979 i van durar tres anys, amb la idea de fons de conservar la imatge exterior i adequar als nous usos previstos

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/25-elpunt30anys/47-elpunt30anys/5489-el-lsalvamentr-de-la-casa-de-la-punxa.html

http://butifarradulce.com/girona-modernista/

La referència a la ‘Punxa’ , es tant comú i falta d’originalitat com les denominacions ‘ Vell’, ‘Nou’.

Girona té molt a ‘viure’ .

Rebia un email del Josep Maria Plantalech Albertí en el que em diu ;

Avui al Facebook m´ha sortit l´article del any 2014, referent a la casa Teixidor de Girona, un paràgraf del mateix diu: El projecte de restauració i reforma per acollir la seu del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, va anar a càrrec dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, amb la col•laboració de Narcís Comadira.

Ens agradarà tenir noticia d’ almenys el cognom matern d’aquests professionals.

Jo os envio les dades, amb el cognom matern dels autors, per si encara no ho teniu, Joan Tarrús Galter, Jordi Bosch Genover i Santi Vives Sanfeliu i el col·laborador Narcís Comadira Moragriega

Salutacions, d´un gironí

Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació , i la màxima documentació possible son un imperatiu ètic .

Antonio Mora Vergés