Posàvem imatges i dades a la Font Gòtica que deixava a Blanes la comtessa Violant de Prades de Gandia (?, 1395 - Barcelona, 18 de febrer de 1471) coneguda també com a Violant de Cabrera , i que exercia ‘de facto’ com senyora del Castell de Blanes. Durant el govern de la comtessa la vila va experimentar un gran desenvolupament i progrés. En aquest context, cal situar les obres de reforçament de les muralles amb torres de defensa en llurs angles, una de les restes de les quals és el portal de la Verge Maria.
En aquesta època la comtessa va manar construir la font Gòtica, que encara avui es pot admirar. La disposició d’un teler en la font, fa versemblant que en la construcció de la font hi va participar el gremi tèxtil local; és bo recordar ara, que durant l’edat mitjana abundaven els blanencs dedicats a cardar, filar, teixir i acolorir la llana.
El 17 d’agost de 1922 es constitueix un patronat per fer-se càrrec de la conservació de la Font ; tindrà completa autonomia i procurarà adquirir diners per a la conservació del monument. Van ser designats l’alcalde Josep Costas – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , en representació del consistori, i Pasqual Boada, Josep Roig i Raventós (Sitges, Garraf, 26 de juliol de 1883 - Barcelona, 25 d'agost de 1966) , Vicens Coma i Soley (Blanes, (La Selva), 1893 — Barcelona, 1979), Joan Valentí i Feliu i Joan Alemany [ Joan Alemán Font?, Can Alemany (calle Dr.. Xavier Brunet, 17). Construida por Joan Alemán Font con la fortuna conseguida con su negocio de licores de La Habana] , i com assessor tècnic l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987.
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d’una font de planta octogonal, confeccionada a tres nivells: inferior (sobre el que descansa la piscina); central (on hi ha els brolladors) i superior, el qual està adornat amb motius animals, medallons o clipeus heràldics de la nissaga dels Cabrera, un teler en relleu i disposa d’un coronament extremadament ric, materialitzat en una cornisa esculpida primorosament, que conté gàrgoles que combinen temàtica animal i humana – treballades amb encert i ben definides amb soltesa, estil i precisió, i una traceria gòtica d’ornament de tall vegetal, amb pinacles – ben perfilats i estilitzats i que al·ludeixen a la façana d’un temple- en els vuit punts cardinals de l’octògon. Al capdamunt, hi ha la coberta de tipologia piramidal octogonal, coronada amb la disposició de la figura d’un Àngel, el qual, tot i que es troba bastant mutilat – ja que li manquen els braços i mans-, ha sigut hàbilment reproduït.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic, i la seva documentació son un imperatiu ètic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)
Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada