El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar una fotografia de l’edifici que acollia l’escola pública de Cal Cintet, al terme de Font-Rubí a la comarca del Penedès sobirà.
El Mapa de patrimoni ens diu, que es tracta d'un conjunt de dos edificis bastits expressament per tal de funcionar com a escola i com a casa del mestre, respectivament, en temps de la Segona República. L'edifici pertanyent a l'escola és de planta rectangular amb un cos, una mica més estret, al costat de tramuntana, destinat al professor, i un altra cos, també lleugerament diferenciat, al costat de migdia, que allotja l'entrada principal a l'edifici. S'articula en una única planta. La coberta és de quatre vents de teula àrab. La façana principal s'obre en el costat de llevant on hi trobem tres finestres amb el perímetre resaltat en relleu i la porta d'entrada, amb arc de mig punt, al cos diferenciat meridional. Aquesta porta resta lleugerament elevada respecte el terreny circumdant i, per tant, són necessàries unes escales de maó de sis graons per tal de salvar el desnivell existent.
La resta de façanes compten amb el mateix tipus de finestra allindada amb el perímetre ressaltat que vèiem a la façana principal. Sota la coberta s'aprecien diverses obertures de petites dimensions i forma rectangular que posen de manifest la presència d'una cambra d'aire sota la teulada. El segon edifici correspon a l'antiga casa destinada al mestre de l'escola, és de planta aproximadament rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos aiguavessos i el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Com l'escola, s'organitza en una única planta. La composició de la façana principal és molt senzilla, amb la porta d'entrada centrada flanquejada per una finestra a cada costat. Les tres obertures són allindades i, estilísticament, segueixen el mateix patró que l'utilitzat a l'escola, amb el perímetre de les obertures ressaltades. Compta també amb una cambra d'aire sota la coberta amb els seus corresponents respiralls.
Cap dada de l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’havíem documentat l’any 2016 http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escoles-de-cal-cintet-font.html
El Patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, la seva conservació, documentació i divulgació, son un imperatiu ètic per als catalans, que NO PODEM deixar únicament en mans dels polítics, ni ara amb l’aplicació de l’article 155, ni en cap altre moment.
Oficialment el sàtrapa moria l’any 1975; tothom pensava que un dels capítols en que es veurien els canvis fora aquest, desprès de dècades de destrucció, ocultament, ..., pensàvem que s’endegarien campanyes sistemàtiques per recuperar la memòria històrica, crides a la població per aportar documents, fotografies, entrevistes a les persones d’edat,..., s’ha de reconèixer que des dels partits democràtics, s’ha fet BEN POCA COSA, i en alguns lloc RES.
Vergonya catalans, vergonya !
El Valenti Pons Toujouse em deixava un comentari, a la Vanguardia del 1934 parlaven de l'arquitecte Josep Maria Deu Amat, però no he localitzat la data.
Trobava : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/02/09/pagina-21/33160067/pdf.html?search=jose%20maria%20deu%20amat que fa referència a les escoles de Castelldefels.
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/viewFile/235200/349892
https://www.youtube.com/watch?v=Af1YMFpVgb4
La victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, comportava que dels 230 col·legiats del COACB, en varen ser sancionats 86. D’aquests, els 19 que citem a continuació es trobaven huidos al extranjero i varen ser inhabilitats a perpetuïtat:
Bartolomé Agustí Vergés,
Emilio Blanch Roig,
Juan Capdevila Elias,
Francisco Detrell Tarradell,
José M.a Deu Amat,
Francisco Fábregas Vehil,
José Florensa Ollé,
Mariano Lassus Pecanins,
Esteban Marco Cortina,
Augusto Miret Baldé,
Francisco Perales Mascaró,
Pedro Pí Calleja,
Juan Pujol Pascuet,
Ricardo Ribas Seva,
Germán Rodríguez Arias,
Nicolás Rubió Tudurí,
José Luis Sert López,
Jorge Tell Novellas,
José Gudiol Ricart y
José Puig Cadafalch
A tots i cadascun GLÒRIA ETERNA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada