CASA RAMON COSTAJUSSÀ DEU, AL CARRER DE GRÀCIA 4-6. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la façana de la Casa Ramon Costajussà al carrer de Gràcia, 4-6, de la que ens diu patrimoni Gencat ; l'edifici es va construir en el solar format per un conjunt de dues parcel·les; és entre mitgeres, amb soterrani, quatre plantes i terrat. La composició dels elements de façana segueixen un eix central de simetria, a banda i banda del qual s'organitzen altres dos eixos verticals d'obertures. Horitzontalment, es disposen segons l'ordenació clàssica, amb basament, cos central i àtic, amb entaulament i cornisa. La planta baixa, el basament, té les tres grans obertures de llinda recta emmarcades per parelles de pilastres que reben la línia d'imposta que uneix els balcons arrodonits i amb barana de ferro del principal. Els balcons laterals d'aquest pis, en la part superior prenen una forma botzinada de manera que els balcons del segon pis, geminats amb una columna jònica, es tornen a manifestar cap enfora en forma convexa. Aquests elements del primer i segon pis de la casa Costajussà, tan singulars, tenen un referent clar, gairebé literal, en la casa Pich i Pon de la plaça de Catalunya de Barcelona, projectada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch un any abans que Josep Renom projectés la Costajussà. Les obertures de la planta baixa abracen les de l'entresòl amb el mateix gest de bombament i per sobre es genera una terrassa amb finestra geminada.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

A la façana hi ha un placa commemorativa en record del sacerdot , Camil Geis i Parragueras (Pont Major - Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986)^[que va viure en aquesta casa des del 1929 fins que es va morir, el 1986.

Autor: Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de març de 1931)

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.

Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.