Ens explicaven que no permeten accedir amb vehicle fins al pla de l’ermita de Santa Anna, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), té una edat ‘venerable’ i força limitacions físiques, i malgrat això, sota un sol d’injustícia feia el camí de pujada, per contemplar estorat que davant de la porta de l’ermita hi ha dos vehicles aparcats.
Aquesta mena d’actuacions ajuden poc, tant a l’església catòlica, que dissortadament d’uns anys ençà, viu un període de pèrdua constant, que ens fa témer per la seva continuïtat, com al turisme. Els ermitans han d’estar al servei de la comunitat, han de facilitar el cule dels fidels, i malgrat arribar dins de l`horari de visites, no tenien – tampoc- ocasió de visitar l’ermita, raó pr la qual us agrairem la tramesa de fotografies del interior a coneixercatalunya@gmail.com
Retratava el gnòmon d’un rellotge de sol que algú decidia repintar. A Catalunya no ens calen els ‘enemics exteriors’, en tenim prou – i massa – amb els ‘amics maldestres’, oi?.
Llegia que l’ermita construïda per la vila de Reus. Els jurats i el consell de Reus, que obtingueren la concessió d'indulgències de l'arquebisbe Dalmau de Mur, acordaren d'edificar-la l'any 1424.
Al segle XVI fou utilitzada com a hospital d'empestats.
Fou destruïda en part durant la guerra del Francès (1808-1814) i convertida en fortí durant la primera guerra Carlina (1833-1840); encara es conserven força restes de les fortificacions.
Segons documents de l'arxiu municipal, l'obra es va acabar l'any 1654. S'hi venera a Santa Anna, imatge del segle XVII. A un costat de la plana del turó, tocant a l'ermita, hi ha les ruïnes d'un poblat ibèric, excavat pel Doctor Vilaseca i el Museu de Reus els anys trenta; es conserva en el Museu reusenc una maqueta de les habitacions excavades.
És possible que el topònim Castellvell, o segons diuen els documents altmedievals "castrum veterum" faci referència al poblat ibèric del Puig de Santa Anna. Bona part d'aquest poblat es va destruir al bastir-se l'ermita.
Durant l'època de les guerres carlines del segle XIX, l'ermita es va transformar en un fortí, com demostren algunes parets que resten com a vestigi d'aquesta fortificació. Recentment s'han inaugurat les obres del camí nou i d’il·luminació.
Edifici d'una nau i capelles laterals, amb cambril a la capçalera. Cobertes de volta de canó i de canó amb llunetes sobre arcs de mig punt. Sagristia cupulada, era l'antiga ermita. Porta d'arc de mig punt, adovellat, sense decoració. Cor als peus, elevat, amb arc carpanell. Obra de paredat i carreu. Espadanya d'un sol cos damunt de la porta. Construcció renaixentista popular.
La nau, el cor i la trona de l'ermita, foren restaurats el 1852. Contenia set retaules, un dels quals era xorigueresc, que es perderen en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, episodi tràgic que els vencedors qualificarien com la ‘Guerra Civil’ , i l’església nacional catòlica oficial com a Cruzada.
Al costat sud-oest de l'ermita, en una part visible i tocant les parets de la construcció adossada a ella, es troba el jaciment, les restes d’un poblat d'època ibèrica.
Les excavacions que s'hi practicaren varen posar al descobert diverses estructures d'habitació, totes elles de planta rectangular, que al 1935 conservaven una altura d'entre 0,60 i 1 metre.
Retratava un monòlit, advocat sembla al Sagrat Cor de Jesús, del que no en trobava cap dada, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El penya-segat de sota l'ermita fou produït artificialment per a l'obtenció de pedra destinada a la construcció del primer port de Salou i d'alguna carretera local.
Per intermediació de Santa Anna aixecava a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada