Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Marçal de Relat, el Mapa de patrimoni ens diu; església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana.
La primera església de Sant Marçal era romànica. Des de l’any 951 es documentada com a parròquia i com tot el lloc de Relat passà dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà.
Al segle XVII l'església deixa d'ésser parròquia i esdevenia sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.
Sant Marçal de Relat està sens dubte prop de Déu, dissortadament però, no tant de Barcinunya, i el temps va fent la seva ‘feina’. El patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ens cau a trossos
La devoció a Sant Marçal la portaven les tropes franques que ajudaven a Catalunya i als catalans a recuperar aquesta terra als sarraïns. Quina diferència amb la França d’avui, amb el ‘matón’ al capdavant, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada