Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) l’inclous en el grup dels topònims d'origen cèltic presents als Pallars. En la tesis , prové del cèltic comú «talos» (front) amb el sufix també cèltic «-arnos», present en diversos topònims del mateix origen. «Talarnos» (el lloc del front) seria, doncs, el topònim antic, perfectament intel·ligible si s'arriba a Talarn des del sud-est i es veu el poble dalt de la cinglera que domina la vall de la Noguera Pallaresa.
El sostre demogràfic 788 veïns, s’assolia al cens de 1857, el miratge de 1981 - 2.133 habitants – va ser això, un miratge. Es tancava l’any 2017 amb 702 habitants.
El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar una fotografia de la Font de Caps, de la que ens diu patrimoni Gencat;
L’any 1770 es canalitza l'aigua fins la font de Caps, i 22 anys més tard es finalitza la construcció.
Cos central amb sis aixetes i pica, cobert a quatre vessants amb llosetes i rematat per una bola de pedra. Lateralment, protegits pel mur de l'espona - marge; petita elevació o escaló de pedres i terra per a defensar la terra de conreu contra les esllavissades (Ribagorça, La Llitera, Conca de Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Priorat) - , hi ha dos llargs abeuradors.
Talarn, el Pallars jussà, Lleida, estan sens dubte prop de Déu, dissortadament però, son lluny, massa lluny de Barcelona i de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada