El Josep Vives i Domingo publica una fotografia de l’església parroquial de Palau de Noguera, al terme de Tremp, advocada a Sant Joan Baptista.
La història del nucli de Palau de Noguera, antiga Vilanova de Pallars, esdevé relacionada des del segle XII a la fi dels senyorius a la història dels ordres dels Templers i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Des del 1116, moment en què és documentat per primer cop, el temple canviaria en més d'una ocasió respecte a l'ordre a la qual pertanyeria, segons fos la dels Templers o la d'Hospitalers.
El 1161 el comte Arnau Mir i la seva esposa Òria donaren el lloc de Palau a l'orde de l'Hospital perquè tingués cura de la seva repoblació i aquests mateixos comtes, el 1168, expediren una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar el lloc de Palau. Des d'aquest moment, la població i la seva església parroquial de Sant Joan quedaren unides a la comanda hospitalera de Susterris.
El 1312 el temple era novament en mans de l'orde de l'Hospital, però depenent de la comanda de Montsó i no pas de la comanda de Susterris. A partir d'aquest moment diversos enfrontaments territorials entre les dues comandes i territoris, pel control del nucli de Palau, que en aquells moments històrics devia de tenir una certa entitat com a poble, tal i com ho recull la sentència arbitral ordenada pel rei de l'època, que va posar fi als enfrontaments.
Respecte a l'església pròpiament, la primera referència documental és del 1703, moment en què s'esmenta l'enderroc de l'antic edifici per a construir-hi el nou temple (l'actual). L'antic temple comptava amb quatre altars. El temple actual consta de set altars, tres a cada nau lateral i l'altar major.
La següent visita prioral es troba referenciada el 1746, on es parla de milloraments fets a l'església; per tant, cal entendre que aquesta església nova és acabada en aquest any.
Patrimoni Gencat ens diu; l'església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici barroc que segueix la tipologia bàsica del gòtic català, amb una sola nau i capelles laterals. La planta és rectangular, amb una capçalera semicircular d'igual amplada a la de la nau.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada.
Té cinc contraforts que sobresurten i determinen les crugies de les capelles laterals, així com també disposa de campanar i trifori. Les capelles, així com la galeria superior del cor (trifori), estan comunicades entre si i al damunt de la primera crugia hi ha un cor elevat.
La coberta és de volta de canó amb llunetes, amb els corresponents arcs faixons que recolzen sobre els contraforts. Les llunetes de la volta emmarquen els finestrals, que en alguns casos han estat cegats.
Els murs són fets de maçoneria tot i que alguns dels carreus integrats corresponen a l'antiga església (molts d'ells conserven marques de picapedrers). A l'exterior l'edifici no presenta cap mena de decoració.
Pel que respecta a la sagristia, sembla feta en una altra època, tot trencant amb l'estructura principal de l'edifici medieval anterior.
Retratava també la façana de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera que és troba aïllada a les afores del casc antic del poble, a una mena de plaça, creada per l'entrecreuament de tres carrers.
Patrimoni Gencat ens diu que és una capella de petites dimensions, de planta rectangular, volta de canó i coberta superior de lloses de pedra a dues vessants.
La façana principal és oberta, seguint la volta interior i acabada amb reixa metàl·lica i porta de fusta. Tota la façana culmina amb una espadanya d'un ull, amb arc escarser, de factura posterior.
L'aparell de construcció varia en funció de la façana, combinant parts de carreus irregulars amb altres de regulars i ben definits.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys una fotografia de la imatge de la Mare de Déu de la Pietat de Palau de Noguera.
La construcció, dissortadament no cridava l’atenció l’any 1920, del Josep Salvany Blanch.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6150/rec/1
I Palau de Noguera, Tremp, el Pallars jussà,..., que sense cap mena de dubte estan prop de Déu, es troben lluny, MOLT lluny de Barcelona, oi?
