Recordo molt bé l’església ‘vella’ de Santa Maria d’Olò amb el seu rellotge de sol cantoner, el retaule barroc de justa fama, i també la imatge del Crist de la pregunta ens va copsar. Juraria fins i tot, que en tinc alguna cosa publicada, el Sr. Google però, no té gaire cura amb els blogers, cert que no ens fa pagar, tant però, com que únicament ens dóna una mínima memòria de peix per cercar publicacions, quan com en els cas del http://coneixercatalunya.blogspot.com/ estem prop de les 5000 publicacions.
De Santa Maria d’Oló , al nucli antic del poble, ens diu patrimoni Gencat; edifici d'una sola nau, cobert amb una teulada a doble vessant, amb capelles laterals afegides, un absis rectangular i un campanar esvelt en forma de torre. La porta d'accés està coronada per un arc de mig punt, a sobre del qual hi ha un frontó partit, amb un escut al centre i dos florons. Flanquejant la porta trobem en relleu una pilastra a cada cantó. En la portalada hi ha gravada la data de 1646. Un ull de bou s'obre en la part superior de la façana, En l'absis hi podem veure les restes d'una finestreta tapiada. L'aparell és obrat amb carreus irregulars de calcaria i gres, sense ser disposats en filades.
El retaule major de l'església de Santa Maria va ser construït entre els anys 1663 i 1671, obra de l'escultor manresà Pau Sunyer ( + Manresa, 1694).
Està dedicat a la Mare de Déu Assumpta.
Li preguntaré al Feliu Añaños Masllovet, si recorda les imatges del rellotge de sol cantoner, i la del Crist de la Pregunta.
Estic convençut d’haver-ho publicat, tant, tant, tant, que em jugaria en cas d’anar errat, que els caigués als de T.S. l’edifici al damunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada