ESGLESIES DE SANT ROMA D’ABELLA. LA PARROQUIAL I LA DE SANT PERE MÀRTIR. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives publica una fotografia de l’església parroquial de Sant Romà d’Abella avui terme d’Isona i Conca Della

Patrimoni Gencant en diu ; església d'una nau entre mitgeres, amb absis semicircular i capella adossada a migjorn amb coberta de canó. També, a nivell de planta, s'inscriu un cor així com capelles encastades en els laterals. La façana, a ponent, té un portal adovellat de mig punt i una espadanya de quatre ulls, tapiats els dos inferiors. Cúpula i cimbori afegits. Imaginaria neoclàssica. Murs de carreus reblats i arrebossats. Coberta de lloses i teula àrab.

Sembla que seguin les indicacions d’Ermessenda de Valrà, no sempre ens hem de creure les expressions populars, com aquella de que ‘ la cara és el mirall de l’ànima’. https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/7031/esglesia/sant/roma/abella/mans/bisbat/urgell

I, una també de de Sant Pere màrtir, de la que ens diu Patrimoni Gencat; Sant Pere Màrtir és al centre del raval situat al sud-est de la població de Sant Romà d'Abella. L'església és de planta d'una sola nau amb absis semicircular, lleugerament ultrapassat. La volta de canó seguit, l'arc presbiteral i la volta de quart d'esfera de l'absis que arrenquen d'una cornisa bisellada, són ultra-semicirculars. A l'exterior, l'absis presenta una finestra central de doble esqueixada i un fris al ràfec de pedres ben tallades formant una decoració de triangles, similar a la que hi ha al campanar de Sant Esteve d'Abella de la Conca, al terme municipal del mateix nom, també de la comarca del Pallars Jussà.

La porta adovellada s'obre a la façana de ponent on també hi trobem el campanar d'espadanya de dues obertures. El tipus d'aparell ens indica que és una construcció iniciada al segle XI i acabada amb l'execució de l'absis i la volta de la nau al segle XII

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica que en els llocs on els primitius habitatges eren en forats a les roques, com els que hi ha al Forat d'Abella o a la zona de les Balmes dels safareigs, s'hauria produït un símil amb els ruscs de les abelles, i d'aquesta comparació vindria el nom de la població d'Abella de la Conca.

Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com